Josep Guia i Marín

(València, 8 de juny de 1947)

Josep Guia i Marín

© Maite Simon

Matemàtic, activista polític i filòleg.

Doctor en matemàtiques (1974) i en filologia (2008), ha estat professor del Departament d’Àlgebra (1971-2010) i vicerector d’Estatuts (1984-86) de la Universitat de València. Com a matemàtic, ha investigat en topologia general, sobre la qual ha publicat articles en revistes de matemàtiques i ha dut a terme comunicacions en congressos.

Milita en el catalanisme independentista d’esquerres, i és un dels dirigents del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans i, per aquesta opció ideològica ha estat multat, detingut i processat diverses vegades. És autor de diversos assaigs polítics en els quals reivindica la unitat dels Països Catalans com a entitat política: Països Catalans i llibertat (1983), És molt senzill: digueu-li Catalunya (1985; sisena edició, corregida i augmentada, 1997), Des de la Catalunya del sud (1987), València, 750 anys de nació catalana (1988 premi d’assaig Joan Fuster 1988), i Catalunya descoberta (1990). És editorialista de la revista Lluita, òrgan del PSAN i col·laborador d’El Punt i El Temps.

En el vessant de filòleg, ha analitzat la fraseologia, el lèxic i l’estructura de diversos autors medievals, amb posicions de vegades controvertides: El Tractat d’Almiçra, 750 anys (1244-1994) (1979, amb Maria Conca), De Martorell a Corella. Descobrint l’autor del “Tirant lo Blanc” (1996), obra en què defensa que l’autor del Tirant lo Blanc no és Joanot Martorell sinó Joan Roís de Corella, Els primers reculls de proverbis catalans (1996, amb Maria Conca), Fraseologia i estil. Enigmes literaris a la València del segle XV (1998), Ficció i realitat a l’“Espill”. Una perspectiva fraseològica i documental (2010) i La fraseologia. Principis, mètode i aplicacions (2014), amb Maria Conca. Així mateix, ha participat a l’edició crítica (Madrid 2001) de l’obra d’Hernán Núñez Refranes o proverbios en romance (Salamanca 1555), on s’ha ocupat, amb profusió de notes, de la part corresponent als proverbis catalans, aragonesos i italians.

En col·laboració amb Maria Conca, ha publicat treballs sobre memòria històrica, relatius a la repressió franquista a Beneixama i Alacant, com ara Aportaciones al estudio de la represión franquista en Beneixama (1939-1946). Transmisión oral y documentación escrita (2008), Noves dades sobre presos i presons del primer temps de la repressió franquista a Alacant (2009), Anàlisi d’un sumaríssim d’urgència: el 7545 d’Alacant, contra Vicent Conca Amorós, alcalde de Beneixama (2010), etc.

Ha rebut diversos premis per la seva actitud cívica: Fundació Jaume I (1986), el premi de cultura popular Valeri Serra i Boldú (1995), el premi a la unitat de la llengua catalana Manuel Sanchis Guarner (1997) i Tio Canya del Bloc de Progrés Jaume I de l’Alcúdia (2002).