Manuel Llanas i Pont

(Avinyó, Bages, 1952)

Historiador de la literatura.

Llicenciat en filosofia i lletres i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992). Exercí la docència en l’ensenyament secundari i els anys vuitanta publicà (amb G. Casals, N. Cot, L. Soldevila i R. Pinyol i Torrents) manuals de llengua (Nexe) i de literatura (Solc), a més d’una antologia literària (Garba), que tingueren una àmplia difusió, i edicions de textos orientades didàcticament. Fou també codirector de diverses col·leccions editorials (“El Garbell”, “Textual”).

Després d’exercir a les universitats d’Almeria i Barcelona, el 1993 s’incorporà a la Universitat de Vic, on fins a la jubilació (2016) fou docent i investigador a la Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació (des del 2011 fusionada amb la Facultat d’Educació; FETCH) i ocupà (1999-2002) el càrrec de director dels estudis de biblioteconomia i documentació. Fou, a més, director del grup de recerca Editorial, Traduccions i Traductors a la Catalunya Contemporània. President de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’IEC (2015-21) i membre numerari de la Societat Verdaguer, gran part de la seva recerca és dedicada a la història de la traducció i l’edició.

La seva obra més important és Història de l’edició a Catalunya, publicada els anys 2001-07 en set volums, que abasta des de l’edat mitjana fins al segle XX, i de la qual el 2007 publicà la síntesi Sis segles d’edició a Catalunya. Sobresurten també els seus estudis sobre literatura dels segles XIX i XX, especialment sobre la vida i l’obra de Gaziel, sobre el qual ha publicat Gaziel: vida, periodisme i literatura (1998), a partir de la tesi doctoral ampliada, pel qual rebé el premi Crítica Serra d’Or l’any 1999, la correspondència entre Josep Pla i Gaziel Estimat amic. Correspondència (1941-1964) (2018) i els dos volums d’Obra dispersa i Obra inèdita, tots dos del 2020. Aquest any, a més, també edità i publicà La Canuda i el comerç del llibre vell, sobre la llibreria d’aquest nom de Barcelona desapareguda el 2013.