Fill d’un dels iniciadors de la indústria de l’automòbil a Catalunya, el 1933 començà estudis de dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 1942 guanyà les primeres oposicions a notari per Torroella de Montgrí. El 1949 passà a Madrid, on es doctorà l’any 1965. A més de l’exercici del notariat fins a la jubilació (1987), destacà com a estudiós del dret. Publicà una vintena llarga de tractats de dret civil, a més de llibres sobre filosofia del dret i filosofia política i més de mig miler d’articles especialitzats. El 1989 publicà Reflexiones sobre Cataluña, entorn de l’especificitat de Catalunya com a poble, centrada en la llengua i el dret (publicada en català l’any 2007).
Representant del iusnaturalisme clàssic, defensor dels principis de la llibertat civil i de la subsidiarietat, les seves contribucions li valgueren l’ingrés a la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación, de la qual fou secretari general (1977-92) i president (1994-99) i a la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas (1986). El 1974 ingressà a l'Institut d'Estudis Catalans i el 1994 fou nomenat membre d’honor de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. Entre el 1978 i el1980 presidí la Unió Internacional del Notariat Llatí i entre el 1994 i el 1999 fou membre del Consell d’Estat.
Entre les distincions atorgades, hom pot esmentar les de doctor honoris causa de la Unió Notarial Argentina (1978), de la Universitat Autònoma de Barcelona (1985) i de la Universitat de Cervera (2009), i el premi de l’Acadèmia Montesquieu de Bordeus (1986).