Cursà estudis de mestre i la llicenciatura en ciències de l’educació a la Universitat de Barcelona. S’inicià com a mestre a les escoles Montessori de la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat (1960), unitària de Sant Feliu de Cabrera de Mar (1961-68), Sant Gregori de Barcelona (1969-75) i Sant Gregori de Sabadell (1975-77), ja amb la responsabilitat de dirigir l’equip de mestres d’una escola que esdevé escola catalana. Simultàniament, participà activament en l’Any Fabra (1968), organitzà els primers cursos de català a Santa Coloma de Gramenet (1971-72) i a Sants (1972), en el càrrec de coordinador general i director de l’equip pedagògic de la Delegació d’Ensenyament Català (DEC) d’Òmnium Cultural. Incorporat com a tècnic al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (1978), fou nomenat cap del Servei d’Ensenyament del Català (SEDEC) (1983-2003), on promogué el model d’Escola Catalana en Llengua i Continguts i del Programa d’Immersió Lingüística. Ha estat vicepresident de l’Institut Europeu de Programes d’Immersió, és president d’Amics de la Ciutat de Barcelona i d’Enllaç-Germanor amb l’Alguer, i fundador del Centre d’Estudis Colombins (1990). També fou rector de la Universitat Catalana d’Estiu (1995).
Entre les seves publicacions destaquen les col·laboracions a la premsa diària, en revistes especialitzades i llibres com La immersió lingüística. Escrits de divulgació (1986), Escola catalana, el nom no fa la cosa (1987), Catalunya, escola i llengua (1987), Absència i recuperació de la llengua catalana a l’ensenyament a Catalunya (1989), Llengua i educació a la Catalunya d’avui (1990), Les noves migracions: societat, escola i llengua (2000) i La immersió lingüística. Una obra de govern, un projecte compartit (2007), en col·laboració amb Margarida Muset. Ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi (2003), el premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla (2011), el premi honorífic Martí Gasull i Roig que atorga Plataforma per la Llengua (2022) i la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya (2022).