De família cristiana maronita, es graduà a l’Acadèmia Militar l’any 1970. Estudià també política i administració a la Universitat del Líban. Entre altres càrrecs, del desembre del 1990 a l’agost del 1991 fou cap d’intel·ligència en les operacions del Mont Líban responsables de la detenció de centenars de manifestants antisirians i també comandant en cap de l’onzena brigada (1993-96) durant els enfrontaments amb Israel al sud del Líban i la vall de la Beqaa.
Comandant en cap de les forces armades del Líban des del desembre del 1998 en successió d’Émile Lahoud, el 2005 supervisà el desplegament de l’Exèrcit en territori libanès després de la retirada de Síria, i el 2006 fou un dels artífexs d’un pla per a finalitzar la guerra amb Israel. Entre el maig i el setembre del 2007 hagué de fer front a la revolta de Fatah al-Islam al camp de refugiats palestins de Nahr al-Bared, al nord del Líban, que finalment controlà. En la crisi que esclatà el maig del 2008 entre el Govern i Hizb-Al·lā i les faccions prosirianes, feu actuar l’Exèrcit com a força d’interposició més que no pas d’intervenció amb l’objectiu d’evitar l’esclat d’una nova guerra civil.
Considerat un home de consens i de tarannà conciliador, el 25 de maig de 2008 fou elegit president del Líban en successió de Lahoud per una àmplia majoria al Parlament, càrrec que ocupà fins al 25 de maig de 2014. Durant el seu mandat treballà per a la reconciliació nacional.