Francesc Gurri i Serra

(Barcelona, 1921 — Barcelona, 14 de juliol de 2012)

Geògraf i excursionista.

Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1949, ben aviat començà a col·laborar en activitats de l’organització: publicà monografies a la revista Muntanya, de la qual fou director prop de deu anys, i fou president de la Secció de Geografia i Ciències Naturals fins el 1989, vocal (1952) i membre de la junta directica durant més de quaranta-cinc anys, i president del Club Català de Càmping, amb el qual organitzà el primer càmping internacional a Suïssa, a més de nomrosos viatges a l’estranger per compte de l’entitat (1957-2004).

El seu gran coneixement del territori català el portà a ser requerit per la Diputació de Barcelona, per a la qual treballà primer al Servei de Conservació i Catalogació de Monuments i posteriorment al Servei de Parcs Naturals i Medi Ambient. Cofundador (1976) de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA), fou també professor de Geografia de Catalunya al CIC, col·laborador radiofònic al programa Els viatges de la gran Anaconda, a Catalunya Ràdio, en representació de la Societat Catalana de Geografia, de l’IEC, de la qual fou membre honorari.

Articulista a la premsa escrita (La Vanguardia, Tele-Exprés, Avui, etc.), publicà una reconeguda i completa guia de la serra del Boumort (1965), dos volums d’unes Rutas turísticas de Cataluña (1966 i 1969), La guía de Cataluña: rutas turísticas (1989), Parcs naturals de Catalunya (1997), Catalunya de poble en poble (1998) i Pobles i viles de Catalunya (2003), a més de l’anecdotari Memòries d’un funcionari de segona (2007). L’any 2001 rebé la Creu de Sant Jordi.