Care Santos

Macarena Santos i Torres
(Mataró, Maresme, 8 d’abril de 1970 )

Care Santos

© Generalitat de Catalunya / Oficina del President

Nom amb el qual és coneguda l’escriptora Macarena Santos i Torres.

Estudià dret, però aviat es dedicà al periodisme cultural, que exercí en diaris i revistes (ABC, El Mundo, Quimera, Historia y Vida, etc.) i a la literatura. Moltes de les seves obres tenen versió en català i en castellà. S’inicià en la narració juvenil, gènere en el qual ha aconseguit una notable projecció amb, entre altres llibres, Trigal con cuervos (1999, premi Ateneo Joven de Sevilla), Hot Dogs (2001, premi Gran Angular 2000), La lluna.com (2003, premi Edebé), Ara o mai (2003), Okupada (2005), Un camí dins la boira (2006, premi Ramon Muntaner), L’anell de la Irina (2006), El circuit de Montecarlo (2007), Bel: amor més enllà de la mort (2009), No em preguntis qui sóc (2014, premi Joaquim Ruyra), Fosca (2014), Amaranta (2015), Mentida (2015, premi Edebé), Veritat (2017), 50 coses sobre mi (2018), Por (2019), Inbox (2020), Ben (2021), El ball dels morts (2021), La tercera màscara (2022) i Els Medina (2023). L’any 2020 rebé el premi Cervantes Chico pel conjunt de la seva obra infantil i juvenil.

L’obra novel·lística per a adults comprèn El tango del perdedor (1997), Aprender a huir (2002), El síndrome Bovary (2007), La muerte de Venus (2007, versió en català del 2016), Hacia la luz (2007), Habitacions tancades (2011), L’aire que respires (2013), Desig de xocolata (2014, premi Ramon Llull), Diamant blau (2015), Media vida (2017, premi Nadal), Tot el bé i tot el mal (2018), Seguiré els teus passos (2020) i El boig dels ocells (2023). Ha publicat també diversos volums de contes (Cuentos cítricos, 1995; Intemperie, 1996; Solos, 2000; Los que rugen, 2009) i col·laborà en els reculls del col·lectiu d’escriptores Germanes Quintana.