Pren el nom de la plaça de la Independència (Maidan Nezaležnostij) de Kíev, on tingueren lloc les manifestacions més importants. Les protestes començaren el 21 de novembre de 2013, poc després que el govern ucraïnès suspengués les negociacions amb la Unió Europea per a un Acord d’Associació. Aquesta primera protesta fou secundada els dies següents a moltes de les principals ciutats ucraïneses, però el govern donà una resposta exclusivament policial de gran duresa. Les setmanes posteriors l’agitació no feu sinó augmentar, i al principi de desembre s’arribaren a congregar prop d’un milió de manifestants a la capital.
Janukovyč i el govern, però, anunciaren el 17 d’aquest mes un acord amb el president rus Vladimir Putin pel qual Rússia adquiria part del deute ucraïnès i rebaixava substancialment el preu del gas venut a Ucraïna. El 23 de gener de 2014 el Parlament aprovà una restrictiva llei antidisturbis, però els nombrosos episodis de violència provocaren la retirada de la llei, la proclamació d’una amnistia per a centenars de detinguts i la dimissió del primer ministre Mykola Azarov. Els dies següents l’oposició ocupà edificis oficials en diverses ciutats. El 19 i el 20 de febrer moriren unes noranta persones en enfrontaments amb la policia i amb provocadors.
Tot i que l’endemà Janukovyč signà un acord amb l’oposició, el dia 22 fugí del país i els rebels del moviment Euromaidan aconseguiren el control de les dependències del govern. El mateix dia fou alliberada la líder opositora Julija Tymošenko i el Parlament convocà eleccions per al 25 de maig. El moviment Euromaidan tingué lloc deu anys després de l’anomenada Revolució Taronja, una revolta prooccidental de característiques similars que el novembre del 2004 impedí Janukovyč ocupar la presidència en acusar-lo de frau electoral massiu en les eleccions.