Germà de l'empresari i mecenes Antoni Vila i Casas, fou vicepresident de la Fundació Vila Casas. Iniciat tardanament en l’escriptura, publicà, entre altres obres, la crònica Àlbum de família (1984), les novel·les i narracions Príncep de Roma (1989), Talgo Simfonia (1988), El gos del cantant (1986), Elisenda (1985), El brunzir del temps (1994, premi Fiter i Rossell), Gent de l’illa (1995), Bernat el Coix (2008) i el llibre de viatges Diari d'un turista; Viatge a Síria i Jordània (2001). També és autor dels assaigs polítics Delenda est Catalonia (2008) i Ara és l'hora, catalans! (2009), a més d’un Memorial de agravios de un ciudadano de Cataluña. A D. Juan Carlos, conde de Barcelona (2003). Amb Francesc Candel, és autor de Memòries d'un burgès i un proletari (1996).