Estudià literatura llatinoamericana a la Universitat de l’Havana i començà a escriure articles en revistes i diaris el 1980 i, posteriorment, també reportatges, guions, documentals, etc. Bé que publicà la seva primera novel·la el 1988 (Fiebre de caballos), la fama li arribà amb les novel·les policíaques protagonitzades per l’inspector Mario Conde, iniciades amb la tetralogia Cuatro estaciones (Pasado perfecto, 1991; Vientos de cuaresma, 1994; Máscaras, 1997, premi Café Gijón, i Paisaje de otoño, 1998, premi Hammett), a les quals seguiren Adiós Hemingway (2001), La neblina del ayer (2005, premi Hammett), La cola de la serpiente (2011), Herejes (2013) i La transparencia del tiempo (2018). Altres novel·les són La novela de mi vida (2002) i El hombre que amaba a los perros (2009), recreació de l’assassí català de Trotski, Ramon Mercader. També és autor de reculls de contes i assaigs. Ha rebut nombrosos premis, entre d’altres, el Premio Nacional de literatura de Cuba (2010), el premi Princesa de Asturias de les lletres (2015) i el Premi Barcino de novel·la històrica (2018).