Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana i Lateranense de Roma, des dels anys vuitanta es convertí en un dels principals representants del moviment per a la recuperació de la llengua i la cultura catalanes a l’Alguer. El 1980 rebé l’autorització de l’autoritat diocesana per a celebrar la missa en alguerès, que oficià regularment a la parròquia de Sant Francesc, i fou autor de l’ordinari de la missa en alguerès, conjuntament amb l’abadia de Montserrat, comunitat amb la qual col·laborà regularment. Cofundador de l’Escola de Alguerés Pasqual Scanu (1982) i director de l’Ofici Diocesà dels Béns Culturals Eclesiàstics de la diòcesi de l’Alguer-Bosa (1995-2012), des d’aquest càrrec impulsà iniciatives de restauració dels edificis religiosos, com ara la catedral de l’Alguer i el santuari de la Mare de Déu de Vallverd, del qual fou rector i administrador. Del 2000 al 2011 fou també director del Museu Diocesà d’Art Sacre i al 2014 cofundà Edicions de l’Alguer. Entre les seves publicacions cal esmentar la tesi doctoral El Sínode del bisbe Baccallar: l’Alguer. Església i societat al segle XVI (1991), la biografia Ramon Clavellet (1991), Tradizioni, usi e costumi di Alghero, de Joan Palomba - Tradicions, usos i costums de l’Alguer (1996), l’article Llengua i església a l’Alguer (2001), la guia L’Alguer (2005) i El Canonge Antoni Miquel Urgias i la societat algueresa entre el 700 e el 800 (2018). El 2016 rebé la distinció Fidelitat a l’Alguer i el 2018 fou nomenat membre corresponent de la Secció de Filosofia i Ciències Socials l’Institut d’Estudis Catalans.