Llicenciat (2002) i doctorat (2013) en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona, cursà també un postgrau de traducció literària a la Universitat de Gal·les-Swansea, on fou lector de català (2004-06). També feu estades d’estudis a la Universitat Albert-Ludwigs de Friburg i a la Universitat Nacional Capodístrias d’Atenes. Des del 2008 és director editorial de l’editorial Alpha - Fundació Bernat Metge i responsable de la Col·lecció Bernat Metge d’autors grecs i llatins.
Ha traduït del grec antic (Cartes, de Plató), del grec modern (Aléxandros Papadiamandis, Stratis Mirivilis i Nikos Karuzos), de l’alemany (Johann W. Goethe, Rainer M. Rilke, Joseph Roth, Peter Sloterdijk, Rüdiger Safranski) i de l’anglès (Zygmunt Bauman).
Ha publicat el poemari La tendra mà de cada arrel (2005, premi Octavio Paz de poesia 2004) i la novel·la Els estranys (2017), ambientada en la primera guerra Carlina, que rebé els premis Òmnium 2017 a la millor novel·la de l’any (aquest, en la primera edició) i Llibreter 2018.
També és autor dels assaigs El gos cosmopolita i dos espècimens més (2012), L’hàbit de la dificultat. Wilhelm von Humboldt i Carles Riba davant l’Agamèmnon d’Èsquil (2015, premi Cum Laude de l’Institut d’Estudis Món Juïc), El fugitiu que no se’n va (2018), sobre Santiago Rusiñol, La ira (2020), Els fundadors. Una història d’ambició, clàssics i poder (2020), una crònica sobre la gènesi de la Fundació Bernat Metge, Aire lliure / Fresh Air (2022), i el recull d’assaigs País barroc (2020), entorn de la crònica familiar i el paisatge associat.