Perfeccionar els resultats de cerca
Per obra:












Per tipus:





Per contingut:




S’han trobat 48 resultats per ‘Antoni Febrer i Cardona’

Per veure l’article sencer, cliqueu sobre l’encapçalament

Antoni Febrer i Cardona

Maó
,
1761
Maó
,
1841
Gramàtic i escriptor.
...Advocat, el 1813 fou diputat per Menorca a Mallorca, on pertangué a la Junta Suprema de les Balears. A banda els Principis de la lectura menorquina, publicats a Maó el 1804 amb el pseudònim d' Un Maonès, la resta dels seus estudis lingüístics es conserva manuscrita, fet que en dificultà la difusió: Principis generals de la llengua menorquina o modo d’aprendre a llegir, parlar i escriure aquesta llengua (1804...
Font: Gran Enciclopèdia Catalana

accent greu

Accent gràfic consistent en un traç damunt una vocal inclinat d’esquerra a dreta (`).
...En català, a partir del s XVIII, tendeix a ésser usat damunt vocals obertes, bé que alguns gramàtics del s XIX ( Antoni Febrer i Cardona, Pau Estorch i Siqués, etc) l’han emprat damunt les vocals tancades. En català modern és aplicat a les vocals obertes à, è, ò, seguint la pronúncia de la ciutat de Barcelona....
Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Josep de Togores i Sanglada

Palma, Mallorca
,
1767
Palma, Mallorca
,
1831
Escriptor.
...formà part de la comissió encarregada de preparar la convocatòria de les corts de Cadis. De l’agost del 1820 al març del 1821 fou governador militar interí de Menorca, on es relacionà amb Antoni Febrer i Cardona. Durant tota la seva vida afavorí el desenvolupament econòmic i cultural de Mallorca, a través de la seva intervenció en la Societat Econòmica d’Amics del País —de la qual fou primer director— i en l’ajuntament de Palma, del qual era regidor perpetu i, durant un quant temps, encarregat del...
Font: Gran Enciclopèdia Catalana

accent agut

Accent gràfic consistent en un traç situat damunt una vocal inclinat de dreta a esquerra (´).
...En català, a partir del segle XVIII, tendeix a ésser usat damunt vocals tancades, bé que alguns gramàtics del segle XIX l’han emprat damunt vocals obertes ( Antoni Febrer i Cardona, Pau Estorch i Siqués, etc). En català modern és aplicat a les vocals tancades é, ó, í, ú, seguint la pronúncia de la ciutat de Barcelona. És un dels casos excepcionals en què el parlar barceloní ha determinat l’ortografia de la llengua literària, la qual, en els casos de divergència, ha seguit en...
Font: Gran Enciclopèdia Catalana

accent circumflex

Accent gràfic consistent en un traç angular situat damunt una vocal amb el vèrtex dirigit cap amunt (^).
...En grec prenia també la forma ( ) i era aplicat a les vocals de les síl·labes última o penúltima per indicar un accent melòdic descendent. En francès serveix per a indicar particularitats fonètiques, etimològiques, morfològiques, o bé per a distingir determinats homònins. És emprat també en serbocroat i en eslovè. En català fou emprat pel menorquí Antoni Febrer i Cardona al començament del s. XIX per a indicar la vocal neutra; després ha estat usat fins a ben entrat el...
Font: Gran Enciclopèdia Catalana
Viver i Serrateix

Viver i Serrateix

Municipi del Berguedà, al sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb el Bages (Navars i un petit sector de Cardona).
...és la carretera local que des de Navars va a Viver i a Serrateix. Hi ha també una pista que porta de Viver a Sant Joan de Montdarn i que continua cap a Montmajor; una altra de Serrateix a Castelladral, que continua ja asfaltada cap a Súria; una pista de Serrateix a Cardona, i un camí rural que uneix Viver i Puig-reig. A finals del segle XX s’han trobat al municipi alguns poblaments neolítics i assentaments de l’edat dels metalls, que enllacen amb les troballes iberoromanes. Al...
Font: Gran Enciclopèdia Catalana
Joan Profitós i Fontà

Joan Profitós i Fontà

Balaguer, Noguera
,
19 de juliol de 1892
Barcelona
,
7 de gener de 1954
Religiós escolapi, pedagog i parvulista.
...desenvolupament harmònic del cos i la ment de l’infant. Foren autors preferits Claparède, Decroly i més tard Maria Montessori, quan aquesta pedagoga visità Barcelona el 1918. Va recórrer a Joan Llongueras, Artur Martorell, Antoni Pérez Moya per a trobar material per a les aules. Comprengué que el català era la llengua en la qual els nens havien d’aprendre i per això es decidí a confeccionar una sèrie de llibres de lectura en català començant per les beceroles; sortiren a partir del 1919 amb una gran pulcritud...
Font: Gran Enciclopèdia Catalana

iteratura menorquina

Literatura escrita a Menorca en català literari o dialectal.
...en primer lloc, pel seu major pes i la seva persistent continuïtat, la prosa didàctica i erudita, conreada, entre altres, per Antoni Portella, Juli Soler, Pasqual Calbo i Caldes i, sobretot, Antoni Febrer i Cardona, d’una gran importància com a gramàtic i també com a recopilador de poesia popular menorquina; i, en el camp de la història, es destaquen Josep Sanxo i Joan Roca i Vinent. Un exponent del nivell cultural menorquí del s. XVIII és la Societat Maonesa, constituïda el 1778, la qual, en els...
Font: Gran Enciclopèdia Catalana
Carles V

Carles V

Carles IV ©de Nàpols, Carles I© de Catalunya-Aragó, Carles II ©de Sicília

Gant, Flandes
,
24 de febrer de 1500
Yuste, Castella
,
21 de setembre de 1558
Emperador romano-germànic (1519-56), rei de Castella (Carles I) (1516-56) i de Catalunya-Aragó (Carles I) (1516[19]-56), de Nàpols (Carles IV) (1516-56) i de Sicília (Carles II) (1516-56), duc de Borgonya (Carles II) (1506-55, sobirà del ducat estricte només en 1526-29) i arxiduc d’Àustria (Carles I) (1519-56).
...seva mare Joana; féu que el vicecanceller de Catalunya-Aragó Antoni Agustí, amb tot el Consell d’Aragó, s’hi traslladés, i nomenà Alfons d’Aragó, arquebisbe de Saragossa, regent de la corona catalanoaragonesa; aquest nomenament i el del cardenal Cisneros per a Castella havien estat ja decidits per testament de Ferran II. Confirmà per als alts càrrecs d’Itàlia Ramon de Cardona i Hug de Montcada, continuant la política d’atribuir-los a catalans seguida pel seu avi des de la destitució del Gran Capità...
Font: Gran Enciclopèdia Catalana
Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant

Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant

Municipi del Baix Camp.
...del Senglar, per Sant Antoni, al gener, i la festa de la dona, per Santa Àgueda, al febrer. Altres indrets del terme L'Hospitalet de l'Infant i l'Almadrava L’Hospitalet de l’Infant (3 833 h el 2005) és situat a la costa, a la dreta del riu de Llastres, al límit dels termes de Vandellòs i Mont-roig. Constitueix un segon centre administratiu del municipi, ja que s’hi han instal·lat diverses dependències de l’Ajuntament. El poble sorgí i...
Font: Gran Enciclopèdia Catalana