Gran Enciclopèdia Catalana

Lola Anglada

Margarida, llibre amb text i il·lustracions de Lola Anglada
© Fototeca.cat
[Dolors Anglada i SarrieraSinònim]
Barcelona
,
1892
Tiana, Maresme
,
1984
Nom pel qual és coneguda la dibuixant i narradora per a infants Dolors Anglada i Sarriera.

Estudià a Llotja amb A. Utrillo, però el seu veritable mestre fou Joan Llaverias, amb el qual exposà l’any 1912 a Barcelona (Faianç Català).

Des de molt jove també col·laborava com a escriptora i dibuixant en revistes, preferentment infantils com ara En Patufet, bé que també treballà per al Cu-cut!). L’any 1916 presentà una exposició individual a les Galeries Laietanes consistent en il·lustracions de contes de Perrault i de Wilde, que romangueren inèdites. L’any 1917 foren publicats els primers llibres amb dibuixos seus (Magraneta i Taronges d’or, texts de Pere Aldavert). L’any 1920 aparegué Contes de Paradís, primer llibre que escriví i il·lustrà alhora.

Es traslladà a París, on treballà per a les editorials Hachette i Nathan fent dibuixos per a llibres de text i contes infantils. Paral·lelament, a Barcelona hom continuà publicant treballs seus (1927: il·lustracions per a Alícia en terra de meravelles), també en revistes com ara Virolet, La Mainada, La Rondalla del Dijous o La Nuri (que fundà, dirigí i edità entre el 1925 i el 1926). L’any 1928 obtingué un gran èxit amb En Peret, història meravellosa narrada i il·lustrada per ella mateixa. Es mantingué dintre de la mateixa línia amb Margarida (1928), Monsenyor Llargandaix (1929) i Narcís (1930). Aquestes quatre obres constitueixen el nucli essencial de la seva producció. L’any 1933 publicà una sèrie de contes curts tals com Clavellina i Crisantem, El príncep teixidor, Ametllonet, etc.

Durant la guerra civil realitzà El més petit de tots (1937), editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat, i també sèries de dibuixos amb personatges i temes de la guerra que s’aparten substancialment de la imatge tòpica a la qual se circumscriu sovint la seva obra. A l’acabament de la guerra es retirà de la vida pública i canvià el caràcter dels seus llibres (a partir d’aleshores, sobretot de bibliòfil) així com llur temàtica. Hi predomina el caràcter evocatiu. El tema de la Barcelona vuitcentista, que ja havia tractat anteriorment (il·lustracions a D’Ací i d’Allà), reapareix a La Barcelona dels nostres avis (1949), creació personal, o al conjunt de dibuixos realitzat per complementar les Visions Barcelonines 1760-1860 de Francesc Curet (1952-58). Realitzà així mateix projectes de decoració i escenografia. La meva casa i el meu jardí (1958) ha d’ésser vist com un llibre de records. Tampoc no deixà de recrear els seus personatges més populars en obres com ara Martinet (1962).

Reuní una important col·lecció de nines antigues que continuava la iniciada pel seu pare (actualment al Museu Romàntic de Sitges). Entorn d’aquest tema escriví Les meves nines (1983). Romanen inèdits alguns escrits amb pensaments i memòries. Els seus dibuixos, d’una sensibilitat i un refinament exquisits, parteixen de l’estètica noucentista i palesen alhora un bon coneixement de l’obra d’altres il·lustradors infantils anglesos o francesos.

Tornar a dalt

Arbre del coneixement

Dibuixants (Barcelona, s XX) (69)