Gran Enciclopèdia Catalana

Berenguer d’Anglesola

?
,
?
—
?
,
aprox. 1386
Darrer senyor de la baronia d’Anglesola ( Berenguer VI d’Anglesola ), de la branca directa.

Succeí el seu pare Ramon II d’Anglesola vers el 1370, i fou un gran magnat dels darrers anys del regnat de Pere III, el qual, el 1375, ell acompanyà a València. Més tard fou un dels enemics de l’infant Joan, i, el 1380, fou assetjat a Vilanova de Bellpuig pel comte de Pallars. Abans havia estat un dels caps de la unió de cavallers contra els grans barons (1370). Segons l’historiador Pere Tomic, matà el vescomte de Vilamur, però sembla que això no té fonament. En morir, sense fills barons, heretà la baronia la seva germana Sibil·la, muller d’Hug II d’Anglesola, senyor de Miralcamp, però el 1396, el rei Martí la donà a Pere de Benviure, marit d’una filla, potser il·legítima, de Berenguer IV d’Anglesola.

Tornar a dalt

Arbre del coneixement