Aparegué a mitjan s XIII amb Bernat de Cabrera , fill de Laureta. El seu descedent Berenguer de Cabrera i de Castelló heretà, a més de la castlania de Cabrera, la de Castelló d’En Bas, la Bastida de l’Infern, el castell de Voltregà (en feu dels Montcada), la quadra de Conanglell, Sant Miquel d’Ordeig i la domus dels Soler i altres béns a Osona. La seva muller fou Guillema de Cabrera , i la seva nora Sibil·la de Saga . La família agnatícia s’extingí amb llurs fills, i la successió passà a llur néta Elisabet de Cabrera , muller en primer matrimoni de Ramon Berenguer de Cabrera, del llinatge vescomtal; finalment, un altre nét, Artau de Foces, es cognomenà Artau de Cabrera , però vengué el 1352 tots els seus drets sobre el castell de Cabrera, la Bastida de l’Infern, la vall de Sau i la vall d’Osor a Bernat III de Cabrera, comte d’Osona.