Gran Enciclopèdia Catalana

Montserrat Roig i Fransitorra

Montserrat Roig i Fransitorra
© Fototeca.cat
Barcelona
,
13 de juny de 1946
Barcelona
,
10 de novembre de 1991
Escriptora.

Filla de Tomàs Roig i Llop. Llicenciada en filosofia i lletres, fou lectora de castellà a la Universitat de Bristol. Guanyà el premi Víctor Català amb Molta roba i poc sabó (1971), on, amb tècniques realistes i psicològiques, descriu la generació universitària nascuda a la postguerra, tema que és ampliat i contrapuntat històricament a la novel·la Ramona, adéu (1972). El 1976 guanyà el premi Sant Jordi de novel·la amb El temps de les cireres (1977), a la qual seguiren L’hora violeta (1980), L’òpera quotidiana (1982) i La veu melodiosa (1987) i els relats El cant de la joventut (1989). També fou autora de notables obres d’assaig històric, com la biografia Rafael Vidiella, l’aventura de la revolució (1976) i Els catalans als camps nazis (1977), premi Crítica Serra d’Or, sobre la dona, com ¿Tiempo de mujer? (1980) i Mujeres hacia un nuevo humanismo (1982), o d’altres obres com L’agulla daurada (1985), sobre una estada a la ciutat de Leningrad, Barcelona a vol d’ocell (1987), en col·laboració amb X. Miserachs, i L’autèntica història de Catalunya (1991), en col·laboració amb el dibuixant Cesc, i el recull de proses Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991). En el camp del periodisme, col·laborà a Serra d’Or amb entrevistes que aplegà a Retrats paral·lels (1975 i 1976), a Destino , Tele-exprés i Triunfo , entre d’altres publicacions, i també a la televisió, on es destaquen les entrevistes amb el títol genèric de Personatges , algunes de les quals foren també publicades. Les col·laboracions periodístiques dels darrers anys al diari Avui es publicaren pòstumament en el recull Un pensament de sal, un pessic de pebre (1992).

Tornar a dalt

Arbre del coneixement

Periodistes actius fins la dècada dels 90 (Barcelona) (35)