« Pàgina de resultats

Gran Enciclopèdia Catalana

Sant Martí de Riucorb

SantMartíde Maldà
© Fototeca.cat
[SantMartíde]
Població: 697 h
[2009]
Extensió: 35 km2
Coordenades UTM: 3379 x 46030 y
Municipi de l’Urgell.

Situació i presentació

Dit antigament SantMartíde Maldà o prop Maldà, i que el 1937 canvià el seu nom pel de Plana deRiucorb, és situat a la dreta del Riu Corb, que li feia tradicionalment de límit pel sector de migdia del terme, mentre que a tramuntana el municipi s’estén vers el Pla d’Urgell. El terme tradicional tenia una extensió de 19,3 km 2 , al qual el 1972 fou agregat el terme de Rocafort de Vallbona. L’antic terme de Rocafort de Vallbona és situat a la vall del Riu Corb, que en una bona part forma el límit septentrional i que corre encaixat entre els altiplans calcaris de la comarca. Comprenia els pobles de Llorenç de Vallbona i del Vilet. L’agregat de Rocafort té a l’extrem de tramuntana la partida dels Recots, situada entre els termes de Nalec a llevant, deSantMartídeRiucorb a ponent, i de Verdú a tramuntana; a més, la dita partida voreja el camí vell de Preixana a Guimerà. A migdia, el termenal amb Vallbona corre per terres més accidentades: pel puig de Xifre (558 m), pel pla de la Gileta (545 m) i per la collada de l’Olla (621 m), pas entre muntanyes on conflueixen els camins veïnals de Nalec, Rocafort, Rocallaura i Vallbona. Aquest sector del terme és drenat pels torrents del Vilet i de Rocafort, que els dies de pluja porten aigües al Riu Corb. El seu afluent, el Maldanell, travessa la part meridional d’E a NW al peu de Llorenç de Vallbona. Des d’aleshores ha pres el nom deSantMartídeRiucorb, que no té tradició i es justifica només pel nom del riu que relaciona ambdós termes. El municipi és envoltat al N pel de Preixana, al NE pel de Verdú, i a l’E confronta amb Nalec. Al S limita amb Vallbona de les Monges i a l’W amb Maldà i Belianes. El sector més alt del terme és a la petita serra on hi ha el poble, que té una altitud entre 409 i 417 m. El terreny ondulat i una mica accidentat en la part meridional va davallant de llevant a ponent cap al Pla d’Urgell, on té una altitud mitjana de 360 m. La part més accidentada és a la serra rocosa, vora el Riu Corb i el terme de Belianes, en la partida de la Fogonussa i a l’indret dit els Camins de Tàrrega més a llevant. Dins el terme deSantMartí, les serres que formaven el drenatge del Riu Corb, per la seva part dreta, van desapareixent i esdevenen suaus pendents que decanten les aigües vers el Segre a través del Riu Corb, que, en deixar el terme deSantMartí, canvia de direcció vers tramuntana, tot seguint de prop el límit occidental del terme.

El terme comprèn la vila deSantMartíde Maldà, cap de municipi, i els pobles de Rocafort de Vallbona, Llorenç de Rocafort (o de Vallbona) i el Vilet. La carretera local de les Borges Blanques a Santa Coloma travessa el terme i la població, d’on neix una altra carretera que mena a Tàrrega i a la C-14.

Tornar a dalt

La població i l'economia

Al fogatjament de 1365 constava que hi havia 32 focs a SantMartí i 21 a Rocafort. El 1515 ja n'hi havia 10 més a SantMartí, i el 1553 se'n comptaven 22 a Rocafort. A la fi del segle XVIII, el 1787, hi havia 903 h a l’actual cap municipal, i un miler el 1830, mentre que a Rocafort se'n comptaven 150 el 1718, 424 el 1787 i 241 el 1830 (aquests censos encara no comprenien els habitants de Llorenç de Vallbona i del Vilet, que foren agregats el 1842; en el cens del 1860 ja hi són inclosos i sumen un total de 754 h). A SantMartí, la xifra màxima de població s’assolí el 1857 amb 1 491 h, i a partir d’aleshores el descens demogràfic ha estat progressiu. Al principi del segle XX hi havia 1 243 h a SantMartí i 617 h a Rocafort, i el 1936 se'n comptaven 1 221 i 645 respectivament. Abans de l’annexió de Rocafort (1972), el cap municipal tenia 690 h el 1970 i l’annexat en tenia 363. Al cens del 1981 la població total era de 854 h, 781 h el 1991, 686 h el 2001 i 704 h el 2005.

L’agricultura és l’activitat dominant en el conjunt de l’economia del municipi. Els terrenys són de formació calcària i d’origen oligocènic. L’agricultura, majoritàriament de secà, es basa en el conreu de cereals (principalment ordi), oliveres, ametllers i vinya. Hi ha molt poques terres de regadiu, només un petit sector proper al Riu Corb, i es dediquen bàsicament a les hortalisses. L’agricultura es complementa amb granges de porcs i d’aviram. Hi ha les cooperatives Camp de Rocafort de Vallbona, Agrària SantMartíde Maldà i Camp Sant Isidre de Llorens de Rocafort. A SantMartí hi ha un molí d’oli i cellers particulars.

Tornar a dalt

La vila deSantMartíde Maldà

La vila deSantMartíde Maldà (409 m; 497 h el 2005) és a la riba dreta del Riu Corb, en un turonet que domina la vall. La part més antiga té els carrers de traçat irregular i una mica costeruts, amb tres portals. Actualment la població es va estenent per la zona més planera, vers la carretera de Guimerà. Els darrers anys s’hi han construït algunes cases altes, poc adaptades a l’entorn tradicional.

El castell deSantMartí, del qual resten alguns vestigis, era emplaçat a la part més alta. Vora seu encara hi ha la plaça anomenada del Castell. Al segle XVI, els Cardona, senyors de la baronia, ordenaren la desfeta del castell amb l’objectiu d’emprar la pedra picada que se n'obtenia per al convent dels franciscans de Bellpuig. En resten, però, uns graners i la capella del castell, d’origen romànic, força transformada. S'hi venerava la imatge de fusta de la Mare de Déu del Castell.

L’església parroquial deSantMartíde Maldà fou començada el 1602 en substitució d’un edifici anterior (documentat almenys des del 1313) i s’allargà fins el 1668. Conserva elements arquitectònics escultòrics que parlen d’un nucli important de producció artística al llarg dels segles XVII i XVIII. Avui, però, només ho palesen el seu campanar i la façana, encara que en resten testimonis documentals de l’ornamentació escultòrica. Aquesta església és d’una nau amb capelles laterals i presbiteri poligonal. La nau és coberta amb volta de creueria, tipologia de cobriment que no és estranya a l’arquitectura catalana de la primeria del segle XVII. La capella del costat de l’epístola, dedicada a la Mare de Déu del Tallat, és amb cúpula el·líptica. A l’exterior, és especialment notable la portalada d’estil barroc salomònic, obra de l’escultor de Tàrrega Pau Viala (1694), amb la col·laboració de Ramon Fabregat. Aquesta portada, composta a manera de façana-retaule, és emmarcada per dos cossos laterals sortints, amb columnes salomòniques bellament esculpides, coronats per frontons petits i units per un entaulament que sosté una fornícula amb un coronament similar de frontó de lluneta trencat. Hom creu que la portada fou afegida a una porta anterior. El campanar, projectat per l’arquitecte barceloní Josep Prat, s’edificà entre 1774 i 1779. És de secció vuitavada, sobre una base quadrada, i condiciona l’organització de la façana. Les obertures es concentren als dos pisos superiors, coronats per un cupulí.

La societat recreativa el Foment impulsa les activitats culturals, com també l’Associació Cultural SantMartídeRiucorb o la Coral l’Arc deSantMartí. En l’antiga capella del castell, restaurada, hi funciona la Sala Marsà, per a exposicions i manifestacions artístiques. De caràcter privat hi ha el Museu d’Eines del Ram de la Construcció i de la Pagesia.

La festa major se celebra els dies 11 i 12 de novembre, festivitat deSantMartí. El primer diumenge de maig es fa l’anual processó al santuari del Tallat (del municipi de Vallbona de les Monges), tradició documentada des d’abans del 1566, quan és esmentat el vot del poble per a realitzar-la en temps de pesta o d’epidèmies. La vigília d’anar al Tallat tots els membres de l’ajuntament surten pels carrers del poble acompanyats per escolans, que abans duien una cinquena (peça d’aram que hi havia als molins), i van recollint per les cases l’oli per a llàntia de la Mare de Déu del Tallat. Així, doncs, es recull oli per a tot l’any, perquè la llàntia cremi sense apagar-se cap dia. A dos quarts de tres de la nit es toquen les campanes perquè la gent es trobi a l’església i a les tres pugui sortir la processó; cal ser fora del terme deSantMartí abans que el sol surti, ja que aquest era un dels requisits del vot. Una vegada la processó ha arribat a Rocallaura se succeeixen els actes tradicionals, adoració a la Mare de Déu, missa solemne, ofrena de l’oli que queda per a la llàntia de l’any i dels pans que un cop beneïts es reparteixen entre els assistents, es dina i hom es prepara per a la tornada. També és un precepte del vot que la processó de tornada no entri dins el terme deSantMartí fins que el sol s’hagi post.

Tornar a dalt

Altres indrets del terme

El municipi comprèn els pobles deRocafort de Vallbona , el Vilet i Llorenç de Vallbona , a més de diverses restes arqueològiques, entre les quals destaquen les d’una vil·la romana al Vilet. A deu minuts de distància deSantMartí, gairebé davant del poble de Maldà, a la partida de la Fogonussa, el 1915 J. Colominas i A. Duran i Sanpere localitzaren diverses restes d’època ibèrica i romana. La zona, força rocosa, sembla que fou habitada ja a l’edat del bronze, en època ibèrica i romana. Pot ser que a l’alta edat mitjana hagués estat ocupada de nou, ja que a ponent del turó hi ha una gran roca amb cinc sepultures que hi són excavades.

Tornar a dalt

La història

El castell deSantMartíde Maldà és documentat el 1212, mentre que el terme deSantMartí és documentat ja el 1164. Governat per castlans, el castell i la població formaren part primer de la baronia d’Anglesola i després de la de Bellpuig, en mans dels Cardona, que esdevingueren ducs de Sessa i Baena.

Entre els castlans deSantMartí, són documentats el 1315 Ponç d’Oluja, el 1415 Pere d’Oluja, el 1429 Dalmau de Passanant, el 1430 Roger de Montoliu i el 1434 Lluís d’Ivorra. El 1227 hi ha documentat, també, el castro de Bono Passo , el qual, possiblement, era situat a la partida que encara duu avui el nom de Mompàs.

L’antic terme de Rocafort és documentat el 1164 entre les afrontacions del de Verdú. Antigament pertangué, el terme i el castell de Rocafort, per meitat, a Sança i a Guillem Desmor, però el 1209 s’integrà a la baronia de Vallbona, per la venda que féu Dalmau de Timor a l’abadessa del castell i de la vila de Rocafort, amb tots els drets dominicals, venda que costà 2 200 sous barcelonesos, com és certificat el 1285, “ab lloatió i aprobatió de sos tudors i curadors”. La pertinença de Rocafort a la baronia de Vallbona fou discutida en un plet el 1633, que la batllia general de Catalunya resolgué a favor del monestir. Rocafort pertangué a la senyoria de Vallbona de les Monges fins a l’extinció de les senyories.

Tornar a dalt