Gran Enciclopèdia Catalana

monestir de Valldonzella

L’església del monestir de Valldonzella
© Fototeca.cat
Monestir de monges cistercenques ( Santa Maria de Valldonzella ), situat a la ciutat de Barcelona, a Sant Gervasi de Cassoles, prop de l’indret on hi hagué l’antiga residència reial de Bellesguard.

El monestir fou fundat inicialment a la torre de Santa Margarida de Santa Creu d’Olorda (Barcelonès). Amb anterioritat al monestir cistercenc sembla que hi havia hagut una petita comunitat femenina de donades, amb una església dedicada a Santa Maria de Valldonzella, coneguda des del 1175. El 1226 el bisbe Berenguer de Palou cedí el lloc al monestir de Santes Creus perquè hi patrocinés l’erecció canònica d’un monestir de monges cistercenques, que hi començaren a residir el 1237. La primera comunitat era formada per Berenguera de Cervera amb 11 monges. El 1263, amb l’autorització de JaumeI, construïren un nou monestir a ponent de la ciutat de Barcelona, extramurs, al lloc dit la Creu Coberta, que fou inaugurat el 1269. El nou monestir fou molt afavorit per Jaume I i els seus successors i pels bisbes de Barcelona, que li uniren la parròquia de Sant Esteve de Parets (1291) i de Santa Creu d’Olorda (1416). Al principi del s XIV la comunitat es componia d’unes cinquanta monges, la majoria filles de la noblesa ciutadana. El 1410 emmalaltí i morí en aquest monestir Martí I, i, pocs anys després, la seva vídua Margarida de Prades s’hi retirà. La reforma tridentina afectà molt la vida del monestir, insistí en la clausura i prohibí d’entrar-hi més novícies, fins que la prohibició fou atenuada per Roma el 1599 gràcies a l’intervenció de Felip III de Castella. En 1640-43, durant la guerra dels Segadors, les monges abandonaren el monestir i es traslladaren dins la ciutat, i a la fi el monestir fou destruït el 1652 amb motiu del setge de Barcelona. El 1674 la comunitat passà a viure a l’antic priorat pobletà de Natzaret , situat al carrer que més tard rebé el nom de Valldonzella, on residí pràcticament fins el 1909, bé que durant el s XIX les monges hagueren d’abandonar el monestir el 1814 i refugiar-se a Mataró (una bona part de l’edifici fou destruït, i reedificat el 1826) i l’hagueren d’abandonar temporalment el 1835 i el 1847. En 1913-19 es traslladaren a l’indret actual de Bellesguard per consell del bisbe Torras i Bages, en un nou monestir projectat per Bernadí Martorell. L’església, dedicada a l’Assumpció, és un notable edifici modernista neogòtic. La comunitat actual és formada per 47 monges.

Tornar a dalt

Abaciologi de Valldonzella

Berenguera de Cervera1237-1249
Berenguera 11251-1276
Sibil·la de Llor (Desllor)1278-1297
Alamanda1299-1302
Maria de Solicrup1307-1335
Maria Ricard1337-1347
Arsenda de Pla1348-1361
Alamanda de Pla1361-1371
Margarida de Marata1371-1375
Caterina de Sebastida1377-1401
Constança de Cabrera i de Foix1403-1433
Violant d’Esplugues1433-1437
Angelina de Pla1437-1468
Violant de Sajol1468-1472
Francina de Sarriera1472-1476
Francina Joana de Casanova1476
Violant de Sajol 21476-1478
Caterina de Boïl de Boixadors1478-1503
Serena de Vallseca1504-1511
Aldonça de Bussot1513-1514
Elionor d’Anglès1514-1516
Àgata de Vilatorta1516-1539
Elisabet de Corbera1546-1552
Genoveva de Sapilla1552-1556
Jerònima Alegre1566-1576
Peronella de Vilagaià1577-1580
Paula de Vilatorta1582-1602
Magdalena de Foixà i de Vilanova1602-1604
Jerònima Desbosc1604-1605
Anna Canta i d’Oms1605-1613
Maria de Boixadors1613-1633
Emerenciana Canta de Vallgornera1633-1673
Anna de Tord i d’Oluja1674-1688
Serafina d’Oluja i de Cordelles1688-1697
Josepa de Balleró i de Ramon1698-1719
Agustina de Bolleró i de Ramon1720-1740
Manuela de Riba i de Comalada1741-1744
Clemència de Solanell i de Foix1745-1749
Teresa de Prat de Santjulià i de Tord1749-1787
Gertrudis de Magarola i de Reard1787-1793
Maria Antònia Sanç i de Barutell1794-1830
Joana de de Barutell i de Mercer1830-1854
Úrsula Ruesch i Roig1854-1864
Antònia Mestre i Solà1867-1900
Maria de l’Esperança Roca i Roca1900-1924
Margarida Maria Suñol i Baulenas1924-1945
Montserrat Reverter i Roca1945-1951
Maria Esperança Suñol i Figueras1951-1976
Maria del Vinyet Jacas i Catasús1976-1983
Felicitat González i Fernández1983-2004
Núria Illas i Culla2004-
1 potser l’anterior; 2 segona vegada
Tornar a dalt