Gran Enciclopèdia Catalana

aerodinàmica

Comparació entre les capacitats de penetració de tres objectes de la mateixa secció però de diferents perfils aerodinàmics
© fototeca.cat
fsubstantiu femeníaerodaerodinàmica
Branca de la física que estudia els fenòmens que es produeixen en tot moviment relatiu entre un cos i un fluid (gas o aire).

El desenvolupament de l’aerodinàmica ha estat molt lent al llarg de la història. Fins a mitjan segle passat hom només havia fet experiències sobre l’escolament d’un fluid per un conducte, l’acció del vent sobre els edificis i la balística dels projectils. La naixença de l’aviació demostrà la necessitat de desenvolupar aquesta ciència per tal d’assegurar l’èxit en la construcció de nous tipus d’avions. En desplaçar-se un cos en un fluid, són originades variacions de pressió, les quals, per definició, es propaguen a la velocitat del so. L’aerodinàmica estudia, doncs, moviments subsònics (si el cos es desplaça a una velocitat inferior a la del so en el medi) i moviments supersònics (si és superior), escolaments amb ona de xoc, laminars i turbulents. Un instrument bàsic per a mesures aerodinàmiques és el túnel aerodinàmic (subsònic, supersònic o hipersònic). Hi ha assaigs aerodinàmics que han de fer-se en atmosfera lliure, generalment fent córrer sobre rails el cos en estudi. Actualment la velocitat dels mitjans de locomoció és tal que hom no pot descurar la resistència que ofereix l’aire al desplaçament d’un vehicle. Per tant, no solament per als avions, sinó també per als automòbils i per als vagons de tren cal fer estudis aerodinàmics, per tal de minimitzar la resistència de l’aire i augmentar així la velocitat i reduir el consum de combustible.

Tornar a dalt