Historiador i polític.
 |
 | | Ramon d'Abadal i de Vinyals - Fototeca.cat |
|  |
 |
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, i es doctorà a Madrid el 1911. Completà estudis d'història als Estudis Universitaris Catalans de Barcelona, a l'École des Chartes i a l'École des Hautes Études de París. Afiliat a la Lliga Regionalista, fou diputat provincial per Vic (1917 i 1921); a la Mancomunitat de Catalunya treballà per al Consell de Pedagogia i per a l'Escola d'Agricultura, i intervingué en el projecte d'estatut per a Catalunya; fou promotor d'Acció Catalana, de la qual se separà a l'adveniment de la República i retornà a la Lliga. Dirigí
La Veu de Catalunya i fundà
L'Instant. Formà part del consell privat de Joan de Borbó, pretendent a la corona d'Espanya. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans, de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i de l'Academia de la Historia, de Madrid. Fou conegut internacionalment per les seves obres històriques centrades en el període comtal català i els seus antecedents. A part els treballs d'història del dret (el 1913 edità amb Ferran Valls i Taberner els
Usatges) i la tesi sobre
Les Partides a Catalunya (1914), cal esmentar les seves produccions posteriors al 1939:
L'abat Oliba, bisbe de Vic (1948);
La batalla del adopcionismo (1949);
El paso de la Septimania del dominio godo al franco (1953);
Eixalada-Cuixà (1954);
La Catalogne sous l'empire de Louis le Pieux (1955-56);
La expedición de Carlomagno a Zaragoza (1956);
Els preceptes carolingis per al Pallars (1956);
Els primers comtes catalans (1958);
Del reino de Tolosa al reino de Toledo (1960);
Un gran comte de Barcelona pretèrit: Guifred-Borrell (1964);
Els precedents antics a la història de Catalunya (1967). Sota el títol general de
Dels visigots als catalans, publicà:
La Hispània visigòtica i la Catalunya carolíngia (1969) i
La formació de la Catalunya independent (1970). L'obra cabdal és la
Catalunya carolíngia, de la qual publicà
Els diplomes carolingis a Catalunya (1926-52) i
Els comtats de Pallars i Ribagorça (1955) i deixà en curs de publicació avançada
El domini carolingi a Catalunya (1971).