Estat de la península Balcànica, limitat a l'W per la costa adriàtica, al NW per Montegro, al NE per Sèrbia a l'E per Macedònia i al S per Grècia; la capital és Tirana.

Mapa

Tancat per sistemes muntanyosos, que ocupen les dues terceres parts del seu territori, i per una plana litoral marjalenca, poden ésser diferenciades cinc regions físiques. Al N, els Alps Albanesos, d'estructura calcària, s'aixequen per damunt de les planes iugoslaves de Kosovo i Metohija, en forma de grans massissos de crestes agudes i valls profundes cobertes de morenes que li confereixen un aspecte alpí. Llur superfície erosionada té un aspecte salvatge que sembla repel·lir tot habitacle humà, bé que les pastures (fina coberta d'herba aspra) alimenten a l'estiu el bestiar que hi puja des de la terra baixa. A l'est, a l'Albània interior muntanyosa, la superfície calcària és menys contínua, amb cims més baixos i arrodonits i altiplans com el de Mirditë, que mostren l'estructura més antiga, sobre materials cristal·lins, especialment serpentina, i que s'alcen dretament en una línia entre els rius Drin i Seman. Els rius hi han format valls separades per carenes que no superen els 2 500 m (Guri i Zi, 2 073 m, Valamare, 2 373 m). Aquesta àrea és drenada pel Drin, el Mat i el Shkumbin, vora els quals es concentra la població. La vegetació, submediterrània, tendeix a esdevenir centreeuropea a les zones més interiors. Al S i al SE del país, a la regió de les conques i dels llacs, els plecs dinàrics incrustats de nuclis cristal·lins són menys elevats i deixen lloc a conques per on flueixen els rius principals, que són emprades per a l'agricultura.

Regions d'Albània

Algunes d'aquestes conques són nodrides per les aigües de llacs (Ohrit, Prespës); en d'altres hi ha emplaçades ciutats importants (Korçë, centre industrial de la regió, Berat). La conca de Maliq, abans ocupada per aiguamolls, fou drenada i hom obtingué així 8 100 ha de terreny bonificat. La més poc poblada és la de Kolonijë, per tal com els rius hi passen molt enfonsats i la vegetació hi és escassa. La plana litoral albanesa s'estén des del límit amb Montenegro fins a Vlorë. És una costa d'al·luvions amb poc relleu, però interrompuda per carenes i turons, de vegetació típicament mediterrània. Els rius torrencials procedents de les muntanyes de l'E dipositen al·luvions abundants a la plana litoral, vorejada per badies pinçades entre caps arenosos. Arran de mar hi ha una regió inhòspita de marjals: llacunes provocades per un enfonsament de la costa que inundà els terrenys i féu emigrar la població, que altres temps era molt densa, i hi augmentà el perill de paludisme. No hi ha ports naturals, i el port més gran, Durrës, és una badia poc profunda. Entre la muntanya i la plana hi ha una franja de contacte formada per replans esglaonats més secs, amb fèrtils cons de dejecció i turons tallats en dipòsits terciaris. Aquesta franja prelitoral és la regió més poblada del país. A la sortida de les valls estretes s'han desenvolupat els mercats (Shkodër, Tirana, Elbasan). Els cursos superiors dels rius estan en fase de regularització, cosa que permetrà d'obtenir 200 000 ha de terra bonificada. A l'Epir albanès, al sud de Vlorë i per damunt de la comarca fèrtil i poblada de Mallakastër, les muntanyes es dirigeixen vers la mar. Apareixen les calcàries fins als 2 000 m i és una regió habitada per pastors nòmades i amb agricultura cerealista (blat, moresc) a les valls tancades. La vegetació natural és en bona part mediterrània, amb màquia, i en els indrets més secs, brolles i timonedes. El clima d'Albània és mediterrani vora l'Adriàtica (Vlorë, 25°C el juliol, 9°C el gener, de mitjana; Durrës, 25,4°C el juliol, 10,3°C el gener), i a mesura que hom avança vers l'interior es fa continental. Les precipitacions (Tirana, 1 200 mm) se solen produir a la tardor, amb freqüents nevades als Alps Albanesos.