Estat de l'Àfrica septentrional que limita al N amb la mar Mediterrània, a l'E amb Tunísia i Líbia, al S amb Mali i Níger i a l'W amb Mauritània i Marroc; la capital és Alger.

Mapa

Situat a la regió d'unió del sòcol rígid d'Àfrica i de les muntanyes terciàries de l'Atles, les formacions precambrianes i paleozoiques ocupen poca extensió, excepte prop de la costa, a l'E d'Alger, on són acompanyades per extrusions volcàniques. El Secundari, generalment calcari o margós, forma el principal esquelet de l'Atles des del Sàhara fins a la mar, i el Terciari, també molt desenvolupat, és afectat fins al Miocè inferior per les diferents fases de plegament de l'Atles. Des de la Mediterrània fins al Sàhara se succeeixen tres grans zones, el Tell, l'estepa i el desert, subdividides en un mosaic de regions geogràfiques. El Tell és un conjunt de planes, turons i muntanyes de clima mediterrani, on la pluja permet l'agricultura sense irrigació. A l'W del meridià d'Alger, el Tell marítim és la regió vital d'Algèria i la més transformada per la colonització; consta d'una estreta banda litoral agrícola, els planells i turons del Sahel (Orà, Mestghanem, Alger), ocupats per vinyes, i les planes prelitorals (Mitidja, del Sig i del Habra, sebkha d'Orà i vall d'Ech-Cheliff), antigues zones palúdiques, palúdiques, actualment irrigades. El Tell interior, molt variat, comprèn massissos muntanyosos molt treballats per l'erosió (Ouarsenis) i coberts de bosc, altiplans (Lemdiyya, Mouaskar, Oranès) dedicats a la vinya, i conques interiors (Tilimsen, Sidi bel Abbès) cerealístiques. El Tell oriental comprèn les Cabílies, vells massissos cristal·lins que reben les màximes pluviositats del país, i on es dóna l'arboricultura, la ramaderia i l'explotació forestal, i les altes planes de la Constantina, conques elevades dedicades a cereals. El mont Aurès, al S (2 329 m), separa el Tell de l'estepa. L'estepa, principalment un espartar de Stipa Tenacissima, de clima subàrid (400-200 mm/any de pluja), cobreix l'altiplà, que s'inclina des de la frontera marroquina (1 200 m) fins a la depressió de Chott el-Hodna (400 m) i l'Atles saharià, que arriba a 2 000 m i rep les darreres pluges. Al S de l'estepa, que acaba en bisell vers l'E, comença el Sàhara, que ocupa el 80% del país; deprimit al peu de l'Atles, més al S, l'Hoggar forma un bastió muntanyós cristal·lí (2 918 m), de gran riquesa minera.