Estat d'Oceania, que comprèn el continent d'Austràlia i l'illa deTasmània; la capital és Canberra.

El sector primari aportava el 2001 el 3% del PIB, i ocupava (1997) el 5% de la població activa. Tot i que ha anat perdent importància relativa, els anys noranta encara representava entre un 16% i un 20% del valor de les exportacions. El 54,3% del territori és destinat a prats i pastures i el 6,7% als conreus. L'escassetat d'aigua, agreujada per recurrents sequeres, condiciona l'agricultura australiana, que es caracteritza pels conreus extensius, els sòls pobres i uns rendiments no gaire alts. Hom ha intentat resoldre aquesta mancança amb la construcció d'embassaments (Snowy Mountains Scheme, Burdekins Fall). Hom pot dividir Austràlia en diverses regions agrícoles: les planes costaneres i les valls ben regades de la zona sud de la Great Dividing Range són dedicades al moresc, les verdures i el farratge. Al secà, gràcies al dry-farming s'hi fan els cereals. El bestiar oví ha estat desplaçat cap a les zones més seques de l'interior. A la regió de Victòria hi ha conreus de regadiu, i al nord de la Gran Conca Artesiana hi ha pasturatges aprofitats pel bestiar boví i oví. El Swan Lands, a l'extrem SW d'Austràlia Occidental, és una de les regions més riques. Els sòls bons són dedicats a horta i farratge i el secà a blat o a pasturatge d'ovelles. Dels conreus, sobresurten els cereals, especialment el blat, la civada i l'ordi, productes en els quals Austràlia és un dels majors productors i exportadors del món. Destaca també el farratge, que s'ha estès amb l'ampliació dels regatges. Entre els conreus industrials cal esmentar sobretot el de la canya de sucre; en la resta destaquen el cotó i el lli. Hi ha horticultura i vinya, de la qual hom obté vi i panses. Pel que fa a la ramaderia ovina Austràlia ocupa el primer lloc mundial, només igualada o superada, des del 2000, per la Xina en nombre de caps, però en producció de llana el seu predomini segueix essent absolut: el 1999 produïa el 32% de la llana mundial. L'obtenció de fusta és important i té lloc sobretot als boscs tropicals del litoral septentrional, a Tasmània i al litoral del SW. El bosc ocupa prop d'un 20% de la superfície del país, però ha retrocedit considerablement a causa de l'explotació agrícola i ramadera. La pesca és poc rellevant.