Estat de l'Europa central alpina que limita amb Liechtenstein i Suïssa a l'W, amb Alemanya i la República Txeca al N, amb Hongria i Eslovàquia a l'E i amb Itàlia i Eslovènia al S; la capital és Viena.

Mapa

Hom hi distingeix tres grans regions geomorfològiques: l'Àustria pròpiament alpina, l'Àustria danubiana i el Burgenland. La vall de l'Inn i el Brenner divideixen l'Àustria alpina en dos sectors; a l'oest, es troba la zona axial de la serralada alpina, amb nombrosos colls (Brenner, Arlberg) i valls (Inn, Lech, Ill). A aquesta àrea corresponen el Vorarlberg i el Tirol. El Vorarlberg, a la banda dreta del Rin, té com a eix la vall de l'Ill, coberta de boscs a la part alta i aprofitada per a l'agricultura a la part baixa, i és unida pel túnel d'Arlberg a la vall de l'Inn, al Tirol. El Tirol és una depressió tancada, de clima relativament sec, d'economia essencialment ramadera; ha estat aprofitada en gran manera la hidroenergia i hi ha grans centres dedicats als esports d'hivern (Seefeld, Kitzbühel). A l'est del pas del Brenner, els Alps austríacs es divideixen en dues branques paral·leles: els Prealps al nord i els Alps centrals. Els Prealps entre l'Inn i el Traun (Prealps de Salzburg) contenen una sèrie de blocs calcaris (Dachstein) i altes superfícies càrstiques (Totesgebirge). És una zona lacustre (Salzkammergut) explotada turísticament. Entre el Traun i el Wienerwald els Prealps perden altitud i són coberts de bosc. Els Alps centrals presenten dues ramificacions paral·leles: els Alps Càrnics, de crestes rígides molt erosionades, que es continuen en els Karawanken i els Tauern, dividits en Hoe Tauern (Grossglockner, 3 797 m), i els Niedere Tauern, travessats per nombrosos colls. Entre les dues alineacions (Alps centrals i Prealps) nombrosos corredors han unit Caríntia, país agrícola i ramader, i Estíria, essencialment minera (lignit, ferro, magnetita), on s'ha desenvolupat una considerable indústria (metal·lúrgica, mecànica). L'Àustria danubiana comprèn els altiplans de l'Alta i la Baixa Àustria i constitueix una àrea de transició cap a l'altiplà de Bohèmia, amb una economia agrícola i industrial. El Burgenland, d'altitud molt inferior a la resta del país, forma part fisiogràficament de la plana Pannònica, de relleu pla cobert per sòls variats (loess, terres negres). El clima d'Àustria és continental, bé que la influència oceànica n'atenua el rigor als Prealps del sud. Les precipitacions són molt abundants, i sovint de neu, tant a l'àrea muntanyosa com als sectors d'altiplà; una excepció la constitueix el Burgenland, on dominen les temperatures moderades i una forta sequedat.