Polític i químic.

Heribert Barrera i Costa - Generalitat de Catalunya

Fill de , es llicencià en química a la Universitat de Barcelona. Exiliat (1939-52), es llicencià en matemàtiques i enginyeria química per la Universitat de Montpeller i es doctorà en ciències físiques per la Sorbona (1948). Fou professor d'electroquímica a la Universitat de Montpeller (1948-51) i investigà per al Centre National de la Recherche Scientifique, de França. Els anys 1959-60 fou becari postdoctoral a la Universitat de New Hampshire (EUA). Fou catedràtic contractat de Química Inorgànica a la el 1970 fins a jubilar-se el 1984. A més del seu treball com a especialista en química orgànica i de la seva col·laboració en llibres de redacció col·lectiva, és autor de nombrosos treballs d'investigació en revistes especialitzades franceses i nord-americanes. El 1962 promogué la integració dels organismes especialitzats en l'ensenyament superior de Barcelona a la secció mediterrània de la Société de Chimie Physique, integrada per les universitats de Montpeller, Marsella, Barcelona, Gènova i Torí. El 1949 rebé el premi Prat de la Riba, de l', pel seu treball Noves contribucions a la síntesi d'àcids arilalifàtics i a la teoria de l'acilació intramolecular. President de la (1976-1978) i membre de l'Institut d'Estudis Catalans (1978), ha estat també president de l' (1989-1997).
Inicià la seva activitat política el 1934 a la , i el 1935 s'incorporà a les Joventuts d'. Lluità durant la guerra de 1936-39 i, en tornar de l'exili (1952), emprengué la reorganització clandestina d'Esquerra Republicana de Catalunya i n'esdevingué el màxim dirigent a l'interior i secretari general (1976-1987). Membre del Consell Català del Moviment Europeu i diputat a corts (1977 i 1979), fou elegit diputat al (1980 i 1984) i, en la primera legislatura, fou president de la cambra. Fou parlamentari europeu (1991-93) i, en 1989-95, president d'ERC. Crític amb la direcció del partit, especialment a partir de la reedició del govern de coalició d'ERC amb el i , al maig de 2009 abandonà ERC per a integrar-se a Reagrupament, la plataforma electoral creada per , fruit d'una escissió d'ERC. L'any 2000 rebé la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.