cerca:
 
   
 
ARBRE DEL CONEIXEMENT
Poetes en català (Tendències dels ss XIX i XX) > Poetes del realisme històric (Països Catalans) > Miquel Bauçà i Rosselló
 
Miquel Bauçà i Rosselló
Felanitx, Mallorca, 7 de febrer de 1940 - Barcelona, desembre de 2004

Escriptor. Guanyà el premi Salvat-Papasseit 1961 amb el recull Una bella història (1962). Posteriorment publicà els reculls El noble joc (1972), Poemes (1973), Notes i comentaris (1975, premi V. Andrés Estellés), Cants jubilosos (1980), Les Mirsines (Colònia de vacances) (1983) i El crepuscle encén estels (1992), en tots els quals domina un estat d'agressiva desolació, sovint expressada amb procediments narratius. Del mateix to és la seva prosa, entre les quals les atípiques novel·les Carrer Marsala (1985, premis Ciutat de Barcelona i Cavall Verd de la crítica), L'estuari (1990 Premi Sant Joan i Premi de la Crítica Serra d'Or), i El vellard. L'escarcellera (1992). El 1998 publicà El canvi: des de l'Eixample (premis Crítica Serra d'Or 1999, i de la Crítica 1999), mena de diccionari d'aforismes, reflexions i expansions personals, al qual seguiren Els estats de connivència (2001) i el pòstum Rudiments de saviesa (2005). d'orientació similar.

Anuncis











cerca:
 
   
| Qui som | Condicions | Crèdits | Publicitat |

© Enciclopèdia Catalana, SAU
Auditada per l'OJD