Estat de l'Europa Occidental limitat pels Països Baixos al N i NE, per Luxemburg i Alemanya a l'E, per França al SW i per la mar del Nord al Nord; la capital és Brussel·les.

Bèlgica és dividida en tres regions naturals: l'alta Bèlgica, la Bèlgica mitjana i la baixa Bèlgica. L'alta Bèlgica és situada al sud-est de l'estat i és constituïda pel massís de les Ardenes, bloc hercinià format per gresos, calcàries i esquists paleozoics que fou erosionat i posteriorment remogut pels moviments alpins; la seva altitud oscil·la, en general, entre 300 i 400 m, i té el punt culminant de Bèlgica, la Baraque Michel, de 692 m; a l'extrem meridional, els sediments secundaris han afaiçonat un paisatge que recorda el de la Lorena francesa. Al nord de la línia Sambre-Mosa s'estén una àrea de sediments secundaris i terciaris que constitueix la transició a la baixa Bèlgica; és l'anomenada Bèlgica mitjana, d'altitud sempre inferior a 200 m. Al nord i a l'oest d'aquesta s'estenen les regions de Kempen i de Flandes, que formen un pla que no ultrapassa els 50 m d'altitud i que constitueix un bocí de la gran planura de l'Europa del nord; aquesta baixa Bèlgica, que en algun punt prop de la costa és àdhuc més baixa que el nivell del mar, no és separada dels Països Baixos per cap accident geogràfic natural. El clima de Bèlgica és oceànic; la temperatura mitjana anual és d'uns 10°C, i l'oscil·lació tèrmica anual, d'uns 15,7°C (temperatures extremes: 0,3°C pel gener i 16°C pel juliol); la mitjana de precipitacions és d'uns 1 000 mm, i la de dies de pluja, de 224; a les Ardenes, que, pel fet d'ésser la regió més elevada de Bèlgica i d'estar exposada als vents de l'oest, constitueixen un nucli de condensació de la humitat atmosfèrica, les temperatures són més baixes i les precipitacions s'eleven de 1 100 mm a 1 400 mm, i sovint són de neu. Des d'un punt de vista hidrogràfic hom hi distingeix tres sectors: la conca del Mosa, amb el seu afluent principal, el Sambre, que drena el 43% de la superfície de Bèlgica; la de l'Escalda, que drena gairebé tota la Bèlgica mitjana i la baixa, i l'extrem nord-oest del país, drenat per petits rius que desemboquen directament a la mar del Nord. El país, en especial la baixa Bèlgica, és travessat per nombrosos canals, entre els quals destaca el canal Albert, que comunica el Mosa amb el port d'Anvers. La costa, que pertany totalment a Flandes, té 65 km de longitud; és rectilínia i baixa i és formada per una platja de sorra, vorejada per un cordó de dunes. El bosc ocupa un 20% de la superfície belga, i és concentrat especialment a les Ardenes; és constituït per roures, faigs i pi roig; aquest bosc ha estat transformat en part en landes i té intercalades torberes, que a la regió reben el nom de fagnes.