Dramaturg castellà.

Jacinto Benavente y Martínez - Fototeca.cat

Inicià la carrera literària alternant l'obra narrativa i poètica amb la col·laboració periodística. La primera estrena teatral, El nido ajeno (1894), constituí un èxit important i assenyalà una de les seves constants: el drama realista, pròxim al que hom anomenà alta comèdia, bastit sobre un diàleg enginyós, acurat, que, més que exposar les passions dels personatges, les suggereix. El seu teatre representà una reacció contra les exageracions de José Echegaray, i es mostrà ben aviat influït pel simbolisme, amb reminiscències de la commedia dell'arte, en Los intereses creados (1909) i en La ciudad alegre y confiada (1916); pel vessant naturalista escriví obres com Señora ama (1908) i La malquerida (1913), inspirada en Misteri de dolor, d'Adrià Gual. Traduït a diversos idiomes, li fou concedit el premi Nobel de literatura el 1922. Una sàtira aguda, però en el fons respectuosa, de la societat madrilenya aflora a La comida de las fieras (1898), Lo cursi (1901), Rosas de Otoño (1905) i Pepa Doncel (1928), entre moltes altres obres, i en aquesta línia, incapaç de renovar-se, es repetí reiteradament fins als darrers anys de la seva vida. Interessat pel cinema des del 1918, escriví guions, dirigí alguns films i intervingué en la fundació de diverses productores.