cerca:
 
   
 
 
Maria del Mar Bonet i Verdaguer
Palma, Mallorca, 27 d'abril de 1947

Cantautora.
Maria del Mar Bonet - Fototeca.cat
Entrà a formar part d'Els Setze Jutges i incorporà a la Nova Cançó cants tradicionals de les Illes Balears, al costat de versions catalanes d'autors francesos i obres pròpies sobre lletres de coneguts poetes (B. Rosselló-Pòrcel, J. Alcover, V. Andrés i Estellés, entre d'altres). Cantant de magnífica veu, exquisit gust i acurada tècnica, ha col·laborat amb altres músics del país (F. Pi de la Serra, el grup valencià Al Tall, etc.) i ha experimentat amb formes musicals d'altres àmbits culturals mediterranis (Andalusia, Tunísia, Grècia, etc.). Entre els seus nombrosos enregistraments discogràfics cal esmentar Alenar (1977), Saba de terrer (1979), Jardí tancat (1981), Cançons de la Nostra Terra (en col·laboració amb Al Tall, 1982), Breviari d'amor (1982), Anells d'aigua (1985), Gavines i dragons (1987), Ben a prop (1989), Bon viatge faci la cadernera (1990), El·las (1993), Salmaia (1995), la recopilació de cançons populars dels Països Catalans Cavall de foc (1999), Raixa (2001), Amic, amat (2004), Terra Secreta (2007) i Bellver. Ha col·laborat també en diverses coreografies del ballarí Nacho Duato sobre cançons seves (Jardí Tancat, 1983; Arenal, 1988; Gavines i dragons, 1998) i amb Rafael Subirachs en Cants d'Abelone (1994), espectacle a partir de poesies de J. Vinyoli. El 1999 participà en Roda. Homenatge a Miquel Martí i Pol, un disc amb poemes de Martí i Pol interpretat també per Lluís Llach, Brams i Nina, entre d'altres. El 1984 li fou concedit el Gran Premi Internacional de la Cançó de l'Acadèmia Charles Cros de París. L'any 2000, dins la quarta edició dels premis de la música, que es concedeixen a Madrid, rebé el guardó a la millor cançó en català per Com un mirall. El 2002 rebé el premi Altaveu, i el 2005, el Ciutat de Barcelona de música. El 1998 publicà Quadern de viatge(1998), llibre de poemes i pintures.

Anuncis











cerca:
 
   
| Qui som | Condicions | Crèdits | Publicitat |

© Enciclopèdia Catalana, SAU
Auditada per l'OJD