Escriptor. Pertangué a l'Acadèmia de la Llengua Catalana. Publicà en edicions populars o de bibliòfil, sense gaire rigor, texts catalans medievals i una Crestomatia de la llengua catalana (des del s IX al XIX) (1907). Féu traduccions i adaptacions des d'Homer fins a Zola, passant per l'Evangeli segons sant Joan, Dant, La Celestina, Shakespeare i Cervantes. És autor, entre altres obres lingüístiques, bibliogràfiques i folklòriques, de valor desigual, d'un Diccionari català-francès-castellà (1905), d'un Diccionari de les llengues francesa e catalana (1921) i d'un Assaig de bibliografia paremiològica catalana (1915). De tendència arcaïtzant, fou un impugnador de la gramàtica i de l'ortografia de Pompeu Fabra.