Estat de l'Europa del SE, a la part oriental de la península Balcànica, limitat per Romania al N, la mar Negra a l'E, la Turquia europea i Grècia al S, i Macedònia i Sèrbia a l'W; la capital és Sofia.

Complex en detall, el relleu de Bulgària presenta, tanmateix, una estructura relativament simple. Hom hi pot distingir quatre grans unitats, disposades en bandes paral·leles de direcció general est-oest: la plataforma danubiana, els Balcans, una àmplia depressió discontínua que enclou la conca de Sofia i la plana de Tràcia, i el massís del Ròdope. La plataforma danubiana és una superfície constituïda de calcàries cretàcies i terciàries subhoritzontals, cobertes d'un capa de llims i loess que dels Balcans davalla vers el nord, fins al Danubi. Els afluents de la dreta del curs inferior d'aquest (Lom, Cibrica, Ogosta, Iskâr, Vit, Osum Jantra) han donat origen a unes valls encaixades, on s'han establert preferentment les poblacions, voltades de regadiu, mentre que a les parts altes de la plataforma es desenvolupen els conreus extensius. A molts indrets, la plataforma cau abruptament sobre el Danubi i forma cingleres d'unes desenes de metres d'altitud; la plana fluvial del Danubi és molt discontínua a la ribera búlgara. A l'oest, el riu Iskâr enllaça la plataforma danubiana amb la conca de Sofia i solca profundament l'alineació muntanyosa balcànica. El sector més oriental de la plataforma (altiplà de Ludogorie) és una regió més alta, semiàrida, que enllaça amb la Dobrudja meridional. Els Balcans s'estenen al llarg d'uns 600 km, des de la vall del Timok, prop de la frontera iugoslava, fins a la mar Negra. La depressió subbalcànica, unió de diverses valls de direcció est-oest (conques de Levskigrad i de Kazanlâk, etc), separa els Balcans pròpiament dits, o Stara Planina, dels Antibalcans, o Sredna Gora, que es drecen al sud, des del sud-est de Sofia fins a Jambol. Entre aquestes alineacions alpines i el massís, també alpí, del Ròdope, situat a l'angle sud-occidental del país, s'estén un vast sector de depressions terciàries, que formen el nucli essencial de Bulgària, amb la vall de Sofia, drenada per l'Iskâr vers el Danubi, i la plana de Tràcia, drenada pel riu Marica. El Ròdope és una important regió muntanyosa, profundament solcada per les valls, de direcció nord-sud, dels rius Struma i Mesta, i modelada per l'erosió glacial, sobretot al sector occidental on els massissos de Rila i de Pirin assoleixen les màximes altituds del país (Musala, 2 925 m; Vikhren, 2 915 m).
El clima és de tipus continental moderat, obert a les influències de les altes pressions d'Euràsia, perquè les cadenes muntanyoses fan que no hi arribin les influències mediterrànies. Ruse, vora el Danubi, té una mitjana de temperatura anual de 13,1°C i 862 mm de pluja anual; a la Dobrudja, les temperatures són més baixes, les pluges més escasses (450 mm), i les glaçades fan molt de mal a l'agricultura. Les àrees muntanyoses de la Stara Planina, Ròdope, Pirin i Rila, per contrast, registren temperatures més baixes, i les pluges hi són més elevades (1 905 mm als Rila). La plana de Tràcia, protegida per les muntanyes, té un clima de transició entre el continental i el mediterrani: Plovdiv té una temperatura mitjana anual de 14,8°, i 625 mm de pluges; per contra, a la conca de Sofia, més elevada, les temperatures són més baixes (Sofia, mitjana anual 18,5°C, i 589 mm de pluja). Un clima d'estiu sec de tendència mediterrània només es dóna a les valls dels rius Struma i Mesta i al vessant meridional del Ròdope. La costa de la mar Negra té clima marítim, amb estius frescs (Varna temperatura mitjana de 13,2°C, i 757 mm de pluja anual) i amb molt de vent.