Estat de l'Àsia sud-oriental, limitat al NE per Laos, al NW per Tailàndia, al SE per Vietnam i al SW pel golf de Siam; la capital és Phnom Penh.
La geografia física
Cambodja ocupa una antiga depressió tectònica que donà origen a un golf marí, actualment curullat per al·luvions terciaris i quaternaris. El centre d'aquesta depressió és ocupat per un gran embassament natural, el Tônlé Sab (el "Gran Llac"), i pel curs baix del riu Mekong. La major part del territori és constituïda per les planes fèrtils que envolten el Tônlé Sab i el Mekong i els seus tributaris. Aquestes planes resten enquadrades, al N i al NE, per les Phanom Dongrak, unes muntanyes de gresos i basalts que davallen, al N, vers les planes tailandeses; i a l'W, per massissos primaris, d'escassa altitud (fins a 1 813 m), Phnum Krâvanh i Phnum Dâmrei, relleus alineats de N a S, propers a la costa. El clima és tropical monsònic, amb una temperatura mitjana anual de 26,8°C i una pluviositat que oscil·la entre 1 300 i 5 500 mm anuals; en general hom hi distingeix dues estacions: la seca, de novembre a abril, i la plujosa, de maig a octubre; la pluviositat oscil·la de 5 473 mm a Bok Kou (àrea litoral) a 1 432 mm a Phnom Penh (a l'interior, on la serralada litoral limita en part la penetració del monsó). El 70% del territori de Cambodja és ocupat pel bosc, concentrat sobretot al N i a l'E.