Comunitat autònoma uniprovincial de l'Estats espanyol situada a la part central de la façana atlàntica septentrional de la península Ibèrica, que limita amb el País Basc, a l'E, Astúries a l'W i Castella i Lleó al S; la capital és Santander.

El territori de Cantàbria s'assenta damunt estructures del Mesozoic, formades sobretot de calcàries cretàcies intensament plegades. S'ha creat un paisatge morfològic essencialment muntanyós, en el qual predominen les inversions del relleu. Dintre la complexitat del relleu, de direcció latitudinal, cal distingir des de la costa fins a la divisòria amb la Meseta castellana les unitats següents: una plataforma litoral, les muntanyes de l'interior (, 1 500-2 000 m), i les terres de l'alt Ebre. La costa, molt retallada, forma nombroses ries i ports naturals, on es concentra majoritàriament la població. Des de la ria de Suances desapareix la plataforma per tornar a formar-se després de la badia de Santander. Las muntanyes de l'interior són formades per la serralada Cantàbria, la qual parteix Cantàbria longitudinalment en direcció E-W i és unida a l'E amb les muntanyes basques, en direcció vers el S. A la serralada, als límits entre Astúries i Lleó, destaquen la fossa de la Liébana i els Picos de Europa, els quals culminen al cim de Peña Vieja (2 613 m). La zona de l'alt Ebre, formada per àmplies valls, anuncia el relleu de la Meseta. El clima és de tipus marítim humit (precipitacions superiors a 1 000 mm anuals) i suau (mitjanes anuals de 13°C a la costa i inferiors a l'interior). Els principals rius són el Deva, Pas, Nansa, Saja i Besaya.