Comunitat autònoma de l'Estats espanyol, a la part meridional de la Meseta central i de la regió històrica de Castella; comprèn les províncies d'Albacete, Ciudad Real, Conca, Guadalajara i Toledo; la capital és Toledo.

Mapa

Des d'un punt de vista morfològic, Castella-la Manxa comprèn dues grans regions: la plana de la Meseta, que els monts de Toledo divideixen en dues (al N la conca del Tajo i La Alcarria, i al S la conca del Guadiana), i l'orla muntanyenca que voreja les planúries esmentades. A l'E, el S i l'W els límits físics de la Manxa coincideixen amb l'orla de terrenys paleozoics i mesozoics. Al N, les diferències paisatgístiques entre la plana manxega i els altiplans (páramos) de La Alcarria són de caràcter morfològic, consistents en la continuïtat a la Manxa del nivell superior del Miocè, mentre que a La Alcarria apareix fragmentat per les valls. La Manxa és una plana o plataforma estructural, d'altitud mitjana entre 600 i 700 m, formada per sediments miocènics, principalment calcaris, que recobreixen un sòcol paleozoic, el qual aflora a les serres al voltant d'Alcázar de San Juan. Fora de la plana miocènica queden les comarques del Campo de Montiel i Campo de Calatrava, si bé relacionades i dependents de la Manxa pròpiament dita. La part septentrional de la Meseta correspon a la conca del Tajo, profundament encaixat en la massa de terrenys del Terciari. La part meridional, o conca del Guadiana, és molt diferent de l'anterior. El Guadiana i els seus afluents circulen per la mateixa superfície dels altiplans calcaris, on no s'han pogut encaixar. Les aigües del Guadiana desapareixen a les fissures calcàries de Montiel i no reapareixen fins a 35 km a l'W. Aquesta és una zona mal drenada, on hi ha un cert grau d'endorreisme (Ruidera, Tablas de Daimiel). Les xarxes hidrogràfiques dels rius Xúquer, Cigüela i Záncara, que travessen la regió, són imperfectes, a causa del fet que en molts sectors hi ha escàs cabal, incapaç de construir-se un llit. El clima és de tipus mediterrani continental, amb grans contrasts tèrmics entre un estiu sufocant i un hivern rigorós. Les oscil·lacions tèrmiques mitjanes anuals són de 18-20°C, amb temperatures màximes absolutes superiors als 40°C. Les precipitacions són escasses, amb gran irregularitat interanual i concentració en pocs dies al llarg de l'any (entre 60 i 80 dies). Només Conca supera els 500 mm. La vegetació dominant a les depressions i páramos és l'estepa i el matoll. A la Serralada Ibèrica (Conca) dominen els pins. En sectors occidentals de la província de Toledo existeixen importants alzinars, restes de la gran extensió que havia ocupat antigament aquesta espècie.