Polític romanès.

Nicolaie Ceausescu - Fototeca.cat

Militant de la joventut comunista des del 1933 i empresonat sota el feixime d'Antonescu, durant la Segona Guerra Mundial emigrà a l'URSS. Diputat a partir del 1946, dos anys després accedí al comitè central del partit, el 1955 al politburó, el 1965 reemplaçà Gheorghiu-Dej com a primer secretari del PC romanès i el 1967 esdevingué president del consell d'estat. Des del govern, propugnà una via romanesa cap al socialisme i rebutjà la teoria de Brežnev de la sobirania limitada (condemnà la invasió soviètica de Txecoslovàquia de l'any 1968). Mantingué sempre una notable independència de l'URSS, pel que fa a les relacions exteriors. Proclamat president de la República (1974), això li permeté de reforçar la seva autoritat en el partit i en el govern, organismes en els quals introduí la seva muller, Elena. Rere una teòrica ortodòxia comunista, consolidà un règim personalista i familiar basat en la justificació de l'escassetat material i el control policíac dels ciutadans. El novembre de 1989, es féu reelegir per unanimitat secretari general del PCR, però al llarg dels mesos següents la contestació al règim i a la seva persona anà augmentant fins a convertir-se en una que, quan intentava fugir del país fou capturat junt amb la seva esposa. Ambdós foren executats després d'un judici sumaríssim el 25 de desembre.