Enginyer i inventor, fill de Juan de la Cierva y Peñafiel.

Juan de la Cierva y Codorniu - Fototeca.cat

Havent estudiat a l'escola d'enginyers de camins i obtingut el títol de pilot d'aviació, el 1916 entrà a l'escola d'aviació civil de Getafe (Madrid), on s'especialitzà en els estudis aeronàutics com a projectista i constructor. Des d'un principi s'interessà pels problemes de la sustentació aerodinàmica a baixes velocitats, qüestió no resolta pels avions tradicionals i que havia provocat nombrosos accidents. El 1923, després de diversos assaigs infructuosos amb quinze models diferents, l' s'enlairà per primera vegada a l'aeròdrom de Getafe. Un any més tard aconseguí de volar 12 km a una altura de 100 m. El 1925 es traslladà a la Gran Bretanya, cridat pel ministeri de l'aire, on féu una sèrie d'exhibicions i fundà una societat per al desenvolupament del seu invent. En construí 120 prototips diferents amb noves modificacions, com l'acoblament del rotor de sustentació al motor de tracció de l'aparell, l'aplicació de les aspes oscil·lants i el rotor articulat que pot inclinar-se respecte a la vertical, variant el pla de rotació. El 1934 aconseguí l'envol i l'aterratge vertical sense necessitat de pistes. Morí en accident d'aviació a l'aeroport de Croydon.