Festivitat que se celebra el dijous o el diumenge següent al diumenge de la Santíssima Trinitat per commemorar amb solemnitat especial l'eucaristia.

Sortida de la processó de Corpus de Santa Maria del Mar, a Barcelona, oli de Ramon Casas (1898) - Fototeca.cat

Fruit de la pietat popular medieval i impulsada sobretot per santa Juliana de Lieja (1193-1255), la celebració fou establerta per Urbà IV el 1264 i universalitzada per Joan XXII el 1316. Els himnes de l'ofici del dia, Lauda Sion i Pange Lingua, foren composts per sant Tomàs d'Aquino. Durant molts segles i als més diversos països, la festa ha estat celebrada amb processons i altres manifestacions públiques religioses, fastuoses i dotades d'una participació popular molt considerable. Als Països Catalans la festa arrelà tot seguit, a partir del 1316. A Vic hom la celebrà ja el 1318; el 1320, el consell municipal de Barcelona ordenà que ho fos amb tancament d'obradors, botigues i mercats, i amb prohibició de tràfic comercial. Alguns anys després fou manat que aquest dia fossin suspeses les manifestacions del dol familiar i que els veïns escampessin joncs i posessin enramades davant llurs cases. A Girona consta des del 1320; poc temps després seguiren Lleida, Tortosa, València i Perpinyà; vers el 1370 ja era general a totes les parròquies. La festa popular restava concretada principalment en una processó amb un ordre de protocol rigorosíssim, precedida d'una part profana més o menys nombrosa, en la qual destacaven els entremesos, representacions de tema bíblic, a peu o damunt roques, castells o cadafals transportables (al País Valencià les representacions eren sovint parlades) i amb elements estranys i anteriors a la festa, com gegants, animals mítics o monstruosos, balls, etc. A Barcelona, el seguici religiós tendí, des del 1391, a ésser una al·legoria del triomf de l'Eucaristia, amb representació dels evangelistes, profetes, sants fundadors, ermitans, apòstols, àngels, i bisbes, que es cloïa amb la custòdia, obra d'argenteria que prengué formes diverses, algunes de les quals de gran sumptuositat i bellesa. El consell municipal contribuí a la processó amb joglars, la bandera de la ciutat i diversos entremesos: hom coneix l'existència dels de Paradís, Arca de Noè, Betlem, Martiris de Sant Sebastià i de Santa Eulàlia, etc, en els quals intervenien diversos personatges i comparseries. Prohibits els entremesos, en subsistiren alguns elements dispersos: àguila, gegants, mulassa, drac, víbria, cavalls cotoners, ball de bastons, tabalers, cossiers, etc. Berga conserva encara l'espectacle de la Patum, i Pollença, la dansa de les Àguiles i de Sant Joan Pelós; contràriament, la popular lledània mallorquina i els dotze apòstols que precedien la custòdia han desaparegut. La presència de reis o d'alts personatges havia motivat, principalment a Barcelona i a València, innovacions en la participació de corporacions i, especialment, d'oficis, amb banderes, danses i altres jocs, presentats amb el major lluïment, per emulació. Les poblacions copiaven aviat els elements d'altres indrets. València adaptà a la seva processó les representacions que l'arquebisbe Jaume d'Aragó pogué veure a Barcelona a la fi del s XIV, i la féu cada cop més fastuosa. Des de mitjan s XV la festa era anunciada, a la vigília, amb la cavalcada de la Degolla, presidida per l'anomenat capellà de les roques , que saludava el públic contínuament, traient-se el bonet. Des del 1417 iniciaven la processó les roques, damunt les quals hom representava misteris; seguien comparses de gegants (ja el 1589) i nans i, a Morella, Alcoi i Alacant, la Cuca Fera, els gremis amb llurs danses, entre les quals la moma, i, davant la custòdia, els vint-i-quatre (després vint-i-sis) Cirialots. A les Balears la processó del Corpus conservà fins ben entrat el s XX el cerimonial medieval. El costum de tirar paperets i serpentines no fou introduït fins al darrer terç del s XIX, com a la resta dels Països Catalans. Posteriorment, les disposicions eclesiàstiques han contribuït a la desaparició de moltes d'aquestes festes populars, que, d'altra banda, anaven en franca regressió des de la supressió, al s XVIII, de la majoria dels elements populars. Diverses poblacions, com és ara Sitges i Argentona, s'esmercen a decorar amb catifes de murta o de flors, sobretot de ginesta i de clavells, els carrers del trànsit de la processó. A Barcelona persisteix el costum de L'ou com balla.