cerca:
 
   
 
sumari: Costa d'Ivori
La geografia econòmica i l'economia
ARBRE DE TOPONÍMIA
Àfrica > Estats d´Àfrica > Costa d'Ivori
·Abengourou
·Abidjan
·Aboisso
·Adzopé
·Agboville
·Biankouma
·Bondoukou
·Bongouanou
·Bouaflé
·Bouaké
·Bouna
·Boundiali
·Dabakala
·Daloa
·Danané
·Dimbokro
·Divo
·Ferkéssédougou
·Gagnoa
·Guiglo
·Issia
·Katiola
·Korhogo
·Lakota
·Man
·Mankono
·Odienné
·Oumé
·Sassandra
·Séguéla
·Soubré
·Tengréla
·Touba
·Zuénoula
 
Costa d'Ivori
[Exònim: Costa d'Ivori (català); Nom oficial: République de Côte d'Ivoire (francès)]
 

Extensió: 320 763 km2
Població: 17 655 000 h [est 2006]6-5.547.53

Estat de l'Àfrica central, a la part occidental del golf de Guinea, limitat al nord per Burkina Faso i Mali, a l'est per Ghana, i a l'oest per Guinea i Libèria; la capital és Yamoussoukro.

La geografia física

Geològicament la Costa d'Ivori és formada per un sòcol cristal·lí i metamòrfic cobert de materials argilosos que es donen al litoral juntament amb sorres de l'era terciària. Des del punt de vista morfològic hom hi distingeix dues grans unitats de relleu: els altiplans i les planes. Els altiplans (amb altituds superiors als 350 m) i els glacis formen, respectivament, la part septentrional i central del territori. Les planes ocupen la part meridional al llarg de la costa i no sobrepassen els 200 m alt. La costa té un sector oriental baix, amb albuferes, i un altre d'occidental, rocallós, puix que hi arriben els materials cristal·lins del sòcol. Resta només un sector occidental, molt muntanyós, amb altituds superiors als 1 000 m (muntanya de Nimba, 1 340 m alt.), que constitueix la ramificació oriental de la serralada de Fouta-Djalon, de materials granítics. El clima és de transició equatorial i tropical, i divideix el territori en dues grans regions climàtiques (meridional i septentrional) a partir del paral·lel 8. Les temperatures mitjanes anuals, que oscil·len entre els 26° i els 27°C, i les amplituds tèrmiques augmenten de sud a nord, mentre que les pluges hi minven; el sud és més plujós que el nord, on hi ha una estació seca del novembre al maig. Els rius més importants són els que travessen la regió de nord a sud (Sassandra, Bandama i Comoé), caracteritzats, a la part alta, per la irregularitat, mentre que al curs inferior el cabal és major i més regular. La vegetació és principalment de selva plujosa.

Anuncis











cerca:
 
   
| Qui som | Condicions | Crèdits | Publicitat |

© Enciclopèdia Catalana, SAU
Auditada per l'OJD