Nom amb el qual és conegut el cantautor nord-americà Robert Zimmerman.
Començà, els anys seixanta, imitant Woody Guthrie, amb un repertori inspirat en la música folklòrica i el
blues. Orientades clarament envers la protesta social i la contestació, moltes de les seves cançons aconseguiren fama mundial i esdevingueren carismàtiques d'aquesta època, com ara
Blowin' in the wind,
The times they are a'changin',
Like a rollin' stone,
Mr Tambourine man, etc. A partir del 1965 canvià radicalment d'estil: les lletres abandonaren els continguts socials i adoptaren un lirisme tràgic i individualista, mentre que musicalment assimilà el
rock and roll. Compongué i interpretà la banda sonora del film
Pat Garrett and Billy the Kid (1973), en el qual participà també com a actor, i el 1978 dirigí i interpretà el film
Renaldo and Clara. De la discografia de la segona etapa cal esmentar
Highway 61 Revisited (1965),
Blonde on Blonde (1966),
Desire (1975),
Infidels (1983),
Under the Red Sky (1990).
Els anys noranta, la producció discogràfica de Dylan es mantingué amb Good as I been to you (1992), World Gone Wrong (1993), Unplugged (1995) i el tercer volum de Greatest Hits. L'any 1998 rebé un premi Grammy al millor disc de l'any i millor disc de folk contemporani per Time out of my mind, i com a millor vocalista de rock per la cançó Cold Irons Bond. L'any 2001 publicà Love and Theft, el 2006 Modern Times i el 2009 Together through Life. A una discografia amb més de 40 referències, s'hi afegiren entre el 1998 i el 2004 tres enregistraments en directe inèdits, Live 1966, Live 1975 i Live 1964, i el 2007 i el 2008 Dylan i Tell Tale Signs, respectivament, dos àlbums retrospectius. El 2004 publicà un llibre autobiogràfic (Chronicles Vol. 1). El 2007 rebé el premi Príncipe de Asturias de les arts i el 2008 un premi Pulitzer honorari pel seu impacte en la música popular i la cultura americana.
