Estat de l'Europa central, limita al N amb Polònia, a l'E amb Ucraïna, al S amb Hongria i a l'W amb Àustria i la República Txeca; la capital és Bratislava.

Eslovàquia és una regió muntanyosa constituïda per un conjunt de serralades que formen part dels Carpats Occidentals, els quals s'obren en ventall cap a la plana del Danubi. Llevat de les serralades del nord, relleus de flysch que formen part dels Beskidy, la resta és un conjunt de serralades i massissos de materials cristal·lins i masses eruptives. El Tatra, tallat per la fossa tectònica del Poprad en Alt Tatra (2 654 m) i Baix Tatra (2 043 m), és el nucli principal. Vers l'oest cal assenyalar els blocs del Gran Tatra (1 592 m), Petit Tatra, Tríbeč i els Petits Carpats, més baixos i que originen un relleu intricat i confús de conques internes i massissos, mentre al sud les Muntanyes Metal·líferes eslovaques ja formen una veritable serralada. A l'est, els massissos volcànics de Vihorlat (1 076 m) i Slanské (1 092 m) assenyalen la transició entre la plana pannònica i la muntanya. Els sectors occidental i meridional són plans oberts al Danubi; les valls del Váh, Nitra i el baix Hron, afluents del gran riu, en són els eixos. El clima és continental, amb pluges a la muntanya a la ratlla dels 1 550 mm anuals, mentre que a la plana superen lleugerament els 600 mm.