Escriptor.

Josep Maria Espinàs i Massip - Fototeca.cat

Llicenciat en dret. Amb tècnica realista, de testimoni o psicològica, ha publicat novel·les: Com ganivets o flames (1954), premi Joanot Martorell, Dotze bumerangs (1954), El gandul (1955), Tots som iguals (1956) L'home de la guitarra (1957), Vestir-se per morir (1958), Combat de nit (1959), L'últim replà (1962), premi Sant Jordi, La collita del diable (1968) i Vermell i passa (1992); narracions: Varietés (1959), premi Victor Català, i Els joves i els altres (1960) i Un racó de paraigua (1997), ; llibres de viatges (Viatge al Pirineu de Lleida, 1957; Viatge al Priorat, 1962, Viatge a la Segarra 1972), entre les quals cal destacar la sèrie A peu, que descriu itineraris per la Terra Alta (1989), la Llitera (1990), l'Alt Maestrat (1991) Per la terra cremada (1995, recorregut per contrades de Catalunya incendiades a l'estiu del 1994), l'Alcalatén (1996), el Comtat i la Marina (1998), Castella (1999), Biscaia (2000), Extremadura (2001), Galícia (2002), Andalusia (2003), Costa da Morte (2004), Mallorca (2005, Premi Lletra d'Or 2006) i Múrcia (2009); reportatges i obres de divulgació: Ciutats de Catalunya (1956-1958), Carrers de Barcelona (1961), Festa major (1969), Cafès de Barcelona (1970), La gent tal com és (1971), Vuit segles dels carrers de Barcelona (1974), Quinze anys de cafès de Barcelona, 1959-1974 (1975), El llibre de la diada (1975), Alguns carrers antics de Barcelona (1978), Comarques del Principat (1978) i Guia de ciutadans anònims (1993); i també de teatre (És perillós fer-se esperar, 1959). Escriví la narració per a infants Viatge a la Lluna, amb música de Xavier Montsalvatge. Fou un dels fundadors dels Setze Jutges, grup que inicià el moviment de la Nova Cançó; publicà la biografia Pi de la Serra (1975). Ha col·laborat en publicacions diverses i en el diari Avui, des de la seva aparició (1976), amb la secció diària A la vora de..., fins el 1999, que passà a publicar-la en El Periódico de Catalunya, sota el nom de Petit observatori. Ha recollit els seus articles en diferents volums: Petit observatori (1971), A la vora de... l'Avui/1-5 (1978-85), Els nostres objectes de cada dia (1981) i Del rebost i de la taula (1985). Ha col·laborat a TV3 amb programes d'entrevistes, alguns dels quals han estat recollits en volums (Identitats-1, 1985 i Identitats-2, 1986). Ha publicat també un manual d'educació cívica Aprendre a conviure. Reflexions sobre civilitat (1984), el Diccionari català de falses etimologies (1985), i El teu nom és Olga (1986), cartes a la seva filla afectada per la síndrome de Down, i els volums autobiogràfics en sentit ampli El nen de la plaça Ballot (1988), Inventari de jubilacions (1992), Temps afegit (2001), Relacions particulars (2007), El meu ofici (2008) i I la festa segueix (2009). El 1993 publicà l'assaig L'ecologisme és un egoisme. Ha obtingut el premi Nacional de cultura (1995), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2002) i la medalla d'or de la ciutat de Barcelona (2002).