Estat de l'Amèrica del Nord, limitat a l'E amb l'Atlàntic, al S amb Mèxic, a l'W amb el Pacífic i al N amb el Canadà. També en forma part l'estat d'Alaska i les illes Hawaii, i sota la seva administració l'estat lliure associat de Puerto Rico, el sector W de les illes Verges, Guam, Midway, part de Samoa, les Mariannes septentrionals, i els estats federats de Micronèsia, Belau i Marshall; la capital és Washington.

El relleu dels EUA es caracteritza per la immensitat de les unitats fisiogràfiques fonamentals i per llur simplicitat: a l'est, un antic massís peneplanat, els Apalatxes; a l'oest, la gran carena terciària de les muntanyes Rocalloses i al centre, les Grans Planes. Aquestes unitats se subdivideixen en altres, morfològiques i estructurals, alhora molt extenses i acusadament uniformes. L'est dels EUA és constituït pel massís dels Apalatxes i el seu avantpaís sedimentari, la plana costanera atlàntica. Els Apalatxes són un vell massís cristal·lí, successivament aixecat i peneplanat, d'uns 2 600 km d'extensió, orientat de SW a NE. Presenta tres àrees estructurals diferenciades d'oest a est: l'altiplà, la vall i la carena. La primera és tabular, l'altiplà dels Apalatxes, l'extrem meridional del qual és l'altiplà de Cumberland que, pel nord, domina la depressió del llac Erie i el corredor del Mohawk i l'alt Hudson. És formada per sediments primaris i calcàries carboníferes, gairebé horitzontals, riques en carbó i hidrocarburs, tallades per les valls de l'Ohio i del Tennessee. La segona és la vall apalatxiana, zona relativament deprimida i litològicament molt variada, on l'erosió diferencial ha excavat un paisatge de crestes rocalloses i petites valls. Finalment, la carena cristal·lina axial, formada per les carenes metamòrfiques de les Blue Ridge
Allegheny
Green Mountains i el piedmont, antiga superfície cristal·lina i de gneis que acaba a l'esglaó de falla de la Fall Line. La plana costanera és un antic fons marí cretaci reblert de sediments argilosos i calcaris, que es prolonga cap al sud, interrompuda per la tabular calcària de la península de Florida. Al sud de Nova York el piedmont desapareix gradualment i les carenes prenen la direcció S-N; aquests Apalatxes septentrionals es caracteritzen per la importància de l'acció glacial, que ha excavat valls fluvials, com la del Hudson, i ha dibuixat una costa de ries, amb molts ports naturals. Al sud del cap Hatteras, per contra, la costa és regularitzada per la formació de cordons litorals. Les Grans Planes s'estenen dels Apalatxes a les muntanyes Rocalloses i dels Grans Llacs al golf de Mèxic. Estructuralment són un fragment del sòcol Precambrià recolzat pel nord en l'escut canadenc, on arriba als 600 m d'altitud, i que baixa suaument cap a l'antic golf terciari del baix Mississipí, cobert de recents sediments i interromput al centre per carenes terciàries molt erosionades, les muntanyes Ozark i Ouachita. Al nord de les valls del Mississipí-Missouri-Ohio hi ha una regió, deprimida a la fi del terciari, que correspon als marges de l'escut canadec i és dominada per una línia de cuestas i morenes frontals, testimoni de l'acció glacial; la part més baixa d'aquesta regió és ocupada pels Grans Llacs, la via interior navegable més gran del món (156 615 km²). Al sud s'estén una plana de sediments terciaris que acaba al golf de Mèxic, interrompuda per les planes al·luvials del Mississipí i els seus afluents. A l'oest, les High Plains, avantpaís de les Rocalloses, són formades per grans altiplans inclinats a l'est, de topografia escassament diferenciada; només les valls de l'Arkansas i el Red, en excavar-los profundament, han subdividit la regió: altiplans de Missouri i de Colorado, Llano Estacado i altiplà d'Edwards. L'oest és la regió estructuralment més complicada del país; és formada per les muntanyes Rocalloses pròpiament dites, la regió d'altiplans i conques interiors i les carenes de la vora del Pacífic, separades per depressions tectòniques longitudinals. Les muntanyes Rocalloses formen un arc amb la convexitat orientada a l'est; són de formació terciària i es caracteritzen per llur composició bàsicament sedimentària, pel predomini de les estructures fallades sobre les plegades i per la limitació del vulcanisme al sector septentrional. No formen un front rigorosament continu: les conques de Wyoming i Yellowstone les divideixen en tres àrees, la més elevada de les quals és la central, bé que la línia de cims supera sempre els 3 000 m. Adossada a les Rocalloses per l'oest, la regió d'altiplans i conques interiors té una altitud que oscil·la entre els 1 800 i els 2 500 m. A la seva morfologia alternen cubetes interiors de drenatge endorreic (Gran Conca al nord, conca del Gran Llac Salat al sud), altiplans sedimentaris (Colorado) i conques reblertes per grans acumulacions de lava (Colúmbia). Blocs fracturats i fallats, com les muntanyes Wasatch, separen les grans unitats. Els fenòmens eruptius terciaris i quaternaris són comuns a tot el conjunt, així com els sismes. Paral·leles a la costa del Pacífic, s'estenen la serralada de les Cascades i la Sierra Nevada (que culmina al mont Whitney, 4 418 m), que són blocs elevats i basculats de roques cristal·lines i metamòrfiques, i la serralada de la Costa, de 1 500-2 000 m d'altitud, conjunt de plecs fracturats, recoberts de sediments en el Terciari i posteriorment tornats a fracturar. La serralada de les Cascades és separada de la regió d'altiplans interiors per la depressió tectònica del Columbia; la de la vall de Califòrnia separa la Sierra Nevada de la serralada de la Costa. La proximitat de les muntanyes condiciona una costa alta i rectilínia, els accidents més importants de la qual són l'estuari del Columbia, el Puget Sound i la badia de San Francisco. L'estat d'Alaska, a l'extrem nord-occidental del continent nord-americà, de relleu muntanyós, és format per dues serralades, la de les muntanyes Brooks, al nord, i la de les muntanyes d'Alaska, al sud, que constitueixen la prolongació NW de les muntanyes de la Costa i de les muntanyes Rocalloses; entre ambdues hi ha la conca del Yanque. L'arxipèlag de les Hawaii, d'origen volcànic, a l'oceà Pacífic, és format per vuit illes principals i nombrosos illots.