Escriptor. Doctor en llengües clàssiques, excel·lí de jove com a poeta d'una gran rigor formal i lingüística, en la línia de Guerau de Liost: Les bruixes de Llers (1924), Tamarius i roses (1925), Sonet a Maria Clara (1938) i Balada del sabater d'Ordis (1954), que interpreta certs trets tel·lúrics de l'Empordà. En són importants els epigrames, no publicats íntegrament fins el 2002, sovint sagnants, a l'estil de Juvenal. Escriví també teatre liricohistòric: El bruel (1928), La dama d'Aragó (1955) i la novel·la històrica Climent (1933), cruel biografia d'alguns dels seus avantpassats.