Novel·lista, narrador i autor teatral.
 |
 | | Josep Maria Folch i Torres - Fototeca.cat |
| |
|
La seva extensíssima producció, dedicada sobretot a infants i a adolescents, obtingué una extraordinària popularitat. Autodidacte, començà escrivint a "La Renaixença", i després, entre d'altres, a "El Poble Català", "Joventut" i "D'Ací i d'Allà". Dirigí la revista "L'Atlàntida" i el setmanari "La Tralla", des d'on llançà campanyes nacionalistes, que el forçaren a exiliar-se a França (1905-08). Fou secretari de la Unió Catalanista i de l'Orfeó Català. Publicà novel·les d'estil naturalista i de caire psicològic:
Lària (1904), primer premi del concurs de novel·les de "L'Avenç",
Aigua avall (1907),
Joan Endal (1909),
Sobirania, Una vida, ànima de camí i
Vers la llum (1916). Des del 1909 dirigí i informà el setmanari "En ", que tanta repercussió tingué en aquella època i on publicà, fins el 1938, . Des d'
Aventures extraordinàries d'en Massagran (1910), escriví dues o tres novel·les anyals per a la "Biblioteca Patufet", col·lecció d'aventures amb temes d'època, del país, exòtics, urbans o rurals. N'hi ha d'humorístiques (
En Bolavà detectiu, 1911), d'inspirades en Verne (
El gegant dels aires, 1911), de l'Oest americà (
Per les terres roges, 1912), de sentimentals (
En Larió i la Carmina o el cavaller del Nas Roent, 1918;
L'infant de la diligència, 1923;
La vida o els fets d'en Justí Tant-se-val, 1929;
Les memòries de Maria Vilamarí, 1937), etc. Creà, dedicada als joves, la , de novel·la rosa. El 1901 havia estrenat una obra romàntica (
Trista aubada), però destacà en el teatre infantil, lligat a l'element meravellós (
Els pastorets, 1916;
La xinel·la preciosa, 1917;
La Ventafocs, 1920, que passà de les mil representacions;
El secret de la capsa d'or, 1926; etc). La seva literatura ha estat discutida; hom ha dit que escrivia massa pròdigament i que adoptava un to que s'acostava a la sensibleria. Però guanyà per a la lectura en català un públic nombrosíssim. Fundà el moviment dels (1920-23). Després de la guerra de 1936-39 hagué d'escriure en castellà, i morí en l'ostracisme.
