Historiador.

Josep Fontana i Lázaro - Kaosenlared

Llicenciat en lletres (1956) i doctor (1970) per la Universitat de Barcelona. Lector a Liverpool (1956-57), ajudant de J.Vicens i J.Nadal a la facultat de ciències econòmiques de Barcelona (1957-66), agregat interí a la Universitat Autònoma de Barcelona (1968-74), catedràtic d'història econòmica a València (1974-76) i, des del 1976, de nou a la Universitat Autònoma de Barcelona. Deixeble de P.Vilar, F.Soldevila i J.Vicens, ha introduït les escoles renovadores i progressistes de la historiografia contemporània. Ha treballat fonamentalment sobre els models de transició de l'antic règim cap al capitalisme i d'una manera monogràfica i molt acurada sobre la formació del mercat peninsular, sobre les revolucions del 1820 i el 1868 a Espanya i a Catalunya i, sobretot, sobre les relacions entre les finances públiques i el desenvolupament econòmic. Entre una llarga bibliografia es destaquen La vieja bolsa de Barcelona, 1815-1914 (1961), La revolució de 1820 a Catalunya (1961), Aribau i la indústria cotonera a Catalunya (1963), la seva tesi doctoral La quiebra de la monarquía absoluta, 1814-1820 (1972), Cambio económico y actitudes políticas en la España del siglo XIX (1973), Hacienda y estado, 1823-1830 (1974), La revolución liberal (Política y hacienda 1833-1845) (1977), La crisis del Antiguo Régimen (1808-1833) (1979), Historia. Análisis del pasado y proyecto social (1982), Guerra y hacienda: la hacienda del gobierno central en los años de la Guerra de Independencia 1808-1814 amb R.Garrabou (1986), La fi de l'Antic Règim i de la industrialització (1988) i La història després de la fi de la història. Reflexions i elements per a una guia dels corrents actuals (1992). Ha col·laborat en la Historia Agraria de la España Contemporánea (1986), dirigida per A.García Sanz i R.Garrabou. Ha dirigit, entre altres obres, la Història Universal Planeta (1991-94) i ha tingut cura del X volum d'aquesta mateixa obra, L'època de les revolucions, així com de la direcció del volum V de la col·lecció Història de la Cultura Catalana, dirigida per Pere Gabriel, Naturalisme, positivisme, catalanisme. 1860-1890 (1995). Des del 1992 és director de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives i de la col·lecció 'Jaume Caresmar', editada per aquest institut. Les seves aportacions els darrers anys s'han centrat en la reflexió historiograficopolítica: Europa ante el espejo (1994); i la història de la historiografia i la metodologia de la història: Introducció a l'estudi de la història (1997) i La història dels homes (2000). L'any 2001 hom començà a editar la seva obra completa, el 2005 publicà La construcció de la identitat i el 2008 el llibre divulgatiu La guerra del Francès. El 2002 l'Ajuntament de Barcelona li concedí la Medalla d'Or al mèrit cultural, el 2003 rebé el premi Narcís Monturiol i el 2007 fou guardonat amb el Premi Nacional de cultura.