Escriptor i director escènic. Llicenciat en lletres. Fundà el Teatre Independent Català i el grup teatral Gil Vicente. Visqué un quant temps a Alemanya i s'ha destacat per la introducció a Catalunya de corrents teatrals foranis. Com a director escènic, cal remarcar L'encens i la carn (1965), sobre texts dels ss XV i XVI i Cel·la 44 (1970) sobre l'escriptor expressionista Ernst Toller. Publicà, amb Artur Quintana, una antologia alemanya de combat (A la paret, escrit amb guix, 1967) i l'obra teòrica d'orientació marxista Per una acció teatral (1971). Ha traduït poesia de Bertold Brecht, François Villon, Georg Trakl i altres poetes alemanys, narrativa de Klaus Mann i Thomas Mann i teatre de Karl Valentin, Peter Weiss, A.P. Čekhov, Henrik Ibsen, Tankred Dorst, etc. Inicià la seva obra poètica sobre la base d'una vasta cultura, un realisme existencial i la influència de Gabriel Ferrater: Albes breus a les mans (1973), Llibre de meditacions (1973), i evolucionà a Raval (1975), poemes en prosa de caire visionari, Cançoner (1976), escrit per interpretar l'absurd de la mort, i Llibre dels viatges (1978) —premi Carles Riba, 1977— que introdueix elements d'activitat inconscient. L'any 1980 recollí la seva obra poètica a Si tot és dintre que també inclou un llibre inèdit, Amb tots els tons del dolor i de l'atzar. A Semblança (1986, Lletra d'Or i premi Ciutat de Barcelona), escrit en versos lliures, decasíl·labs, que sembla iniciar un nou tombant, li seguiren Amb efecte (1987, premi Ciutat de Palma) i Pols al retrovisor (1989), en col·laboració amb Joan Cases, Per Puck (1992), Elegia (1993, espectacle que a més interpretà), Al llarg de tota una impaciència (1995, premi Crítica Serra d'Or), Les nits del llamp (premi de la Institució de les Lletres Catalanes 1997) i Immediacions (2000), format per 250 poemes d'un sol vers. Ha publicat també la primera part del seu diari El present vulnerable 1973-1978 (1979)El 1988 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi i ha estat guardonat amb el Premio Nacional de traducció (1994), atorgat pel ministeri de cultura, els premis Llibre de la Generalitat de Catalunya (1997) i d'Honor de l'Institut del Teatre (1999), el Premi Nacional de Cultura de teatre (2002) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2005). Des de l'any 1999 és degà de la Institució de les Lletres Catalanes.