Comarca de Catalunya.

Paisatge característic de la comarca de les Garrigues - Arxiu Fototeca.cat

Cap de comarca, les Borges Blanques (5 143 h [2001]). És constituïda per un planell inclinat cap al NW i enèrgicament dessecat que constitueix l'extrem meridional de la Depressió Central Catalana i, al N, per un sector de la plana d'Urgell. Forma part del vessant esquerre de la conca del Segre, des de les serres que formen la divisòria d'aigües amb el Francolí: serra la Llena, la més alta (alt del Curull, 1 025 m alt.), continuada cap a l'W pels contraforts septentrionals del Montsant. Tanmateix, en dos indrets la comarca ultrapassa aquesta línia divisòria d'aigües: a la vall de Bovera, drenada pel riu de la Cana, afluent de l'Ebre per l'esquerra, i al sector de Vinaixa i de Tarrés, drenat cap al Francolí i que morfològicament forma part de la Conca de Barberà. El curs d'aigua més important és el riu Set, afluent del Segre per l'esquerra, el qual té molts torrents tributaris, secs gairebé tot l'any. El clima és de transició entre el mediterrani i el de la regió continental, amb una especial caracterització derivada de l'altitud i de la sequedat de l'ambient, notable en aquesta comarca. La mitjana de pluja anual és de 384 mm, que cauen en 47 dies, cosa que representa un dèficit important d'aigua.