Estat de les Antilles que ocupa el terç occidental de l'illa d'Hispaniola i limita a l'est amb la República Dominicana; la capital és Port-au-Prince.

Mapa

Haití és format per una franja central amb materials antics i serralades terciàries del plegament antillà, dins les quals hi ha depressions omplertes per materials del Quaternari. La xarxa hidrogràfica és molt irregular, per raó dels seus rius, amb règim torrencial. El més important és l'Artibonite. El clima és tropical marítim plujós. La precipitació mitjana anual és de 1 346 mm, repartits en 130 dies de pluja. La temperatura mitjana anual a Port-au-Prince és de 26,3°C. Haití és molt atacat pels ciclons. La selva primitiva ha estat molt malmesa (5,1% del territori el 1994) i en gran part ha donat lloc a una sabana herbàcia i ha provocat una intensa erosió dels sòls. L'agricultura, tècnicament molt endarrerida, és principalment de subsistència, aporta la major part del PIB (32% del PIB el 1995) i ocupa el 57,3% de la població activa. Els conreus ocupen el 33% de la superfície i la seva producció és insuficient per a sostenir una població en ràpid creixement. Dels conreus comercials (en mans estrangeres), el principal és el cafè, seguit a distància per les bananes, la canya de sucre, el cacau i altres conreus tropicals, productes molt vulnerables a les oscil·lacions dels preus en els mercats internacionals. Tenen també una certa importància comercial els olis i les essències de plantes tropicals. Entre els conreus de subsistència hi ha blat de moro, arròs, melca, arrels i tubercles, llegums i fruites tropicals. La ramaderia forneix animals de tir (equins), carn de boví i de porcí. Els recursos minerals són poc explotats (jaciments de coure, bauxita i or). Haití és molt deficitari en fonts d'energia, i ha d'importar una gran quantitat de combustible. La indústria té molt poca importància (9,5% del PIB i 6% de la població activa el 1995), llevat d'algunes refineries de sucre, fàbriques de ciment i indústries lleugeres diverses, com les alimentàries i afins, les de corderia, de sisal, oli de cotó, sabons i calçat. El port principal és Port-au-Prince, on es troba també l'aeroport de Mais-Grate. Les carreteres (4 080 km el 1995) són insuficients. El comerç exterior és molt deficitari. Hom exporta cafè, olis essencials i algunes manufactures lleugeres. Les reexportacions (bàsicament tèxtils i productes artesans) representen més de la meitat de les exportacions. Els principals compradors són els EUA i la UE (França, Alemanya i Itàlia). Importa sobretot aliments, combustible i manufactures de base dels EUA, el Japó i França. Haití és l'estat més pobre del continent americà (220 $ de renda per habitant el 1995), situació que s'agreujà entre 1991-94 arran del cop d'estat i de l'embargament internacional subsegüent. Posteriorment hom reprengué l'ajuda, procedent sobretot del FMI, el qual proposà un pla de redreçament de l'economia molt contestat per les privatitzacions i de difícil aplicació atesos els nivells de violència i inestabilitat política. La població haitiana, densa (238,7 h/km² el 1997), és de predomini rural (67,5%), bé que el creixement de la capital s'ha accelerat des dels anys vuitanta en rebre gran part dels efectius de l'elevada taxa de creixement (18‰ el 1996). L'emigració, sobretot cap als EUA, és important. El 95% de la població és negra i el 5% mulata. Les llengües oficials són el crioll haitià de matriu francesa, i el francès. El catolicisme, religió semioficial, és practicada pel 68% dels haitians, barrejada amb pràctiques màgiques tradicionals (vudú). Una quarta part de la població és protestant. República democràtica pluripartidista des del 1994, disposa d'un parlament bicameral (Cambra de Diputats, de 83 membres elegits per quatre anys, i Senat, de 27 membres elegits per sis anys). El president és elegit directament per sufragi universal cada cinc anys. La Constitució democràtica, aprovada en referèndum el 1987, fou suspesa en 1988-90 i 1991-94. Haití és membre de l'ONU, de l'OEA i de l'Aliança per al Progrés.