Estat de l'Àsia sud-oriental Situat entre l'oceà Índic, el Pacífic i la mar de la Xina meridional, és format per les grans illes de la Sonda (Sumatra, Java, Cèlebes i la part sud de Borneo), les petites de la Sonda (Bali, Lombok, Sumbawa, Sumba, Flores, Timor Occidental, etc), Irian Occidental, l'arxipèlag de les Moluques i un gran nombre d'illes i arxipèlags menors; la capital és Jakarta.

Mapa

Indonèsia és una perllongació del continent asiàtic, al qual és unida per la plataforma de la Sonda (50-200 m de profunditat), que arriba fins a Sumatra, Java i Borneo, i hi afloren nombroses illes a causa de l'activitat volcànica. Al S de la plataforma, Indonèsia forma garlandes d'illes muntanyoses que s'estenen a 4 500 km; aquesta estructura és conseqüència de la unió del sistema alpí i el geosinclinal circumpacífic en un espai sotmès a les compressions exercides per les masses continentals asiàtica i australiana. Indonèsia és enquadrada per profundes fosses marines: la mar de Cèlebes (8 547 m) al N, la mar de Banda (7 360 m), a l'E i la fossa de Java (7 450 m) al S. El cordó volcànic del Pacífic continua per les illes de la Sonda, i hi són freqüents els terratrèmols i abundants els volcans actius, amb erupcions d'una extraordinària violència. El clima hi és equatorial, càlid i humit; l'oscil·lació tèrmica diürna i anual és escassa: a Pontianak (Borneo) les mitjanes són de 25,5°C pel desembre i 26,7°C pel maig. El factor climàtic més important són els vents; els alisis del Pacífic, que predominen de juny a setembre, i el monsó de l'Índic, de novembre a maig; aquest últim provoca intenses precipitacions, que disminueixen d'W a E. Les pluges són abundants, amb una mitjana anual de 2 000 mm i més de 6 000 mm a les muntanyes. Els rius són curts, per la configuració de les illes, i cabalosos; alguns són navegables en una part de llur curs. La selva cobreix tota la terra no conreada; hi predomina el bosc de dipterocarpàcies, sota el qual les falgueres arriben als 10 m d'alçada. El manglar és freqüent al litoral.